Una altra pandèmia del segle XXI
Tota una actriu de la fama i reconeixement com és el cas de la britànica Kate Winslet, amb una gran carrera que inclou títols com Titanic, Revolutionary road o El lector, així com sèries de la talla de Mare of Easttown, ha saltat a la palestra aquesta setmana perquè, en una entrevista televisiva, va esclafir a plorar al recordar l’assetjament mediàtic de Hollywood que, a causa del seu aspecte físic, va patir quan només tenia 22 anys i promocionava el primer i exitós film esmentat, al costat de Leonardo DiCaprio. En el programa, un vídeo mostrava un presentador criticant cruelment la seua aparença a la catifa roja dels Globus d’Or, descrivint-la com a “fosa i vessada” en el seu vestit, i afegint que necessitava “dos talles més grans”. I aquest va ser un dels múltiples assetjaments verbals que va patir en aquella època. Si tot un personatge com és Kate Winslet, que està magnífica vista la talla que sigui i que pot presumir d’una professionalitat sense cap escletxa, encara pateix seqüeles pel tracte vexatori que va viure fa més de 26 anys, com pot sentir-se qualsevol persona normal, especialment menors i adolescents, que en absolut està preparada per suportar les crítiques pel seu aspecte físic en una societat que ho valora més i que, per exemple, el prima per sobre de tenir una bona formació laboral? Aquesta introducció està relacionada amb el reportatge que publiquem avui, segons el qual els casos de trastorn de conducta alimentària (TCA) es van duplicar a Lleida arran de la pandèmia de la covid i, en l’actualitat, les unitats especialitzades de l’hospital de Santa Maria i de Sant Joan de Déu atenen per aquesta raó més de 650 persones a l’any, dels quals en aquest últim centre 250 casos corresponien a nens i adolescents. Els experts alerten de la gran pressió estètica que pateixen, especialment en el món de les xarxes socials, i el preocupant problema que suposa el fet que la primesa es confongui amb l’ideal de bellesa i aquesta es consideri sinònim d’èxit i felicitat. En el mateix reportatge, reproduïm el testimoni d’una adolescent de Lleida que s’ha sotmès a tractament després d’acceptar que patia un TCA. Explica que des de petita era objecte de comentaris, fins i tot de persones grans, sobre el seu cos i això li va fer creure que, si perdia pes, seria més feliç però, en realitat, va ser al contrari. En definitiva, la jove ha patit un suplici per uns motius totalment evitables. En aquest sentit, els experts insten a millorar l’autoestima oblidant-se del perfeccionisme i l’autoexigència, evitant que el que opinin els altres condicioni l’actitud de cada un, alhora que alerten del perill que suposa la dependència de les xarxes socials i l’excés de temps que els dediquen, especialment adolescents i joves. Són consells a tenir molt en compte i el millor és que haurien de ser de sentit comú.
