Una legislatura més que complicada

El líder de Junts, Carles Puigdemont, va demanar dilluns al president del Govern central, Pedro Sánchez, que se sotmetés a una qüestió de confiança al Congrés al considerar que no compleix els acords que van fer que Junts donés suport a la seua investidura. En un to molt dur, el va acusar de no ser de confiança i de no tenir voluntat política per aplicar el que s’ha pactat, i va acabar afirmant que seria una “irresponsabilitat” que no donés la cara a la Cambra Baixa. No obstant, per molt que insisteixi Puigdemont, que hi hagi una qüestió de confiança no depèn del seu partit ni de la resta de l’oposició, sinó del mateix Sánchez, que com a president del Govern és l’únic que pot activar aquest mecanisme parlamentari. I després que el mateix dilluns tant el PSOE com la Moncloa ja responguessin que no estan per la feina, la ministra Pilar Alegría, portaveu de l’Executiu central, va ratificar ahir que aquesta és una possibilitat que no és a sobre de la taula, afirmant que “no n’hi ha intenció ni necessitat” i que el Govern central sempre “compleix els seus compromisos”. Mentrestant, el secretari general de Junts, Jordi Turull, havia descartat unes hores abans donar suport a una moció de censura del PP encara que no hi hagi qüestió de confiança. “Si amb Sánchez no ens en fiem, imagini’s amb Feijóo. Si Feijóo presenta una moció de censura i espera el vot de Junts, és una fantasia”, va manifestar. Així les coses, no s’entreveuen canvis en el panorama polític estatal, amb un Govern que depèn d’una fràgil majoria que inclou formacions els interessos de les quals en diversos àmbits són de vegades contraposats entre si i una oposició de dreta i ultradreta sense possibilitats d’articular una alternativa parlamentària. Això ha provocat que en el que va de legislatura amb prou feines s’hagin aprovat lleis de pes, amb l’afegit que una de les poques que ha tirat endavant, la de l’amnistia als afectats per causes derivades del procés, només s’ha aplicat de forma limitada perquè bona part del poder judicial s’ha negat a complir el que va aprovar el legislatiu. Sánchez ha demostrat àmpliament la seua resiliència, ressorgint de les cendres quan fins i tot al seu partit el donaven per mort, però la tasca que afronta perquè el Govern de coalició del PSOE amb Sumar tingui la capacitat d’impulsar mesures que vagin més enllà del dia a dia és titànica. Les seues possibilitats dependran en gran manera del que passi amb els pressupostos per l’any que ve. Si aconsegueix aprovar-los, haurà fet un gran pas que li permetrà tenir capacitat de maniobra i que també gairebé li garantiria estar en condicions de poder esgotar la legislatura. En cas contrari, caldrà comprovar fins on arriba la seua resiliència davant de rebolcades parlamentàries habituals com la d’ahir, quan Junts va pactar amb el PP suspendre l’impost a la producció elèctrica, amb el suport d’ERC i PNB.