El sector primari, en perill

Agricultors i ramaders mostren el seu rebuig a l’acord de lliure comerç assolit entre la Unió Europea i el Mercosur –l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai–, i denuncien que posa en perill la viabilitat dels productors catalans, entre altres coses, perquè comportarà competència deslleial que posarà en perill les explotacions amb l’entrada massiva de productes procedents de països amb normatives més laxes en matèria laboral, ambiental i de seguretat alimentària, que serà devastador per al camp català, ja que obre la porta a l’arribada de carn de boví, porc, pollastre, cereals, fruita i fruita seca entre altres, creant una competència desproporcionada, perquè es vendran a preus més baixos. Demanen que si ha d’entrar un producte de fora tingui les mateixes garanties i la mateixa traçabilitat, tant en fitosanitaris com en burocràcia. A més el pacte afectarà a la llarga qualsevol aliment, com per exemple les olives, ja que en aquests països tenen molt terreny per créixer i mà d’obra més barata. Paral·lelament, l’acord tancat dimecres a la nit al Consell Europeu per suavitzar la nova proposta de regulació de la pesca d’arrossegament no convenç les confraries catalanes. El president de la Federació de Confraries i president del Consell Consultiu de Pesca a Europa, Toni Marzoa, va assenyalar que les noves exigències mediambientals ofeguen un sector al qual ja fa molts anys que se li apliquen restriccions i les noves mesures de la UE només allarguen la seua agonia. I si bé és cert que el conseller Òscar Ordeig es va comprometre ahir a aportar l’ajut econòmic necessari perquè els pescadors catalans puguin fer front a la modernització mediambiental dels seus vaixells i instruments per pescar, la realitat serà que molts, més tard o més aviat, hauran de deixar aquesta activitat. I el problema, tant amb Mercosur com amb la pesca, no serà que falti peix o que els productes de proximitat de la Mediterrània, tant agrícoles com pesquers, desapareguin. El problema serà que els petits i mitjans empresaris o treballadors del camp o de la mar deixaran pas a grans empreses que sí que poden afrontar les inversions necessàries per complir els pactes europeus, que no diferencien la pesca de Tarragona de la xipriota, o el boví del Pirineu del de Txèquia o Estònia. I així, gradualment, norma a norma, els pagesos i pescadors aniran deixant pas a grans conglomerats empresarials i morirà una estructura econòmica que ha permès consolidar moltes persones al territori i que ha forjat el progrés de moltes poblacions i comarques. És evident que la globalització també té aspectes positius per al comerç i l’exportació, cada vegada més important a Lleida, i que l’autarquia no és el camí, però prescindir del teixit familiar del camp i el mar, tampoc.