Bon any per al porcí
El sector porcí és a punt de tancar un any històric en què tant la producció com la indústria acabaran amb beneficis importants en els seus balanços. En la producció, el mercat ha registrat un descens de cotitzacions en origen, però la rebaixa dels costos, en especial en cereals i pinsos, ha millorat la rendibilitat. De cara a l’any que ve, s’estima que el preu en origen pugui reduir-se al voltant d’un 5 o fins i tot un 8%. Una caiguda relacionada amb un esperat repunt de la producció, no per l’augment de granges, sinó per la superació de certs problemes sanitaris que han minvat la productivitat d’aquest 2024. Pel que fa als costos, el sector augura que es mantindran similars, però amb certa tendència a la baixa. Els problemes podrien arribar de la mà del virus de la pesta porcina africana (PPA), per la qual cosa es demana extremar les mesures de seguretat en les importacions, per evitar que pugui arribar algun garrí infectat, i en la fauna salvatge. Espanya és avui el primer productor de la Unió Europea, ja superant Alemanya, amb problemes precisament de PPA, i Lleida és, juntament amb Osca, una potència en producció de porcí, liderant amb la província veïna tant la cabanya com la indústria. Evidentment hi ha moltes millores per desenvolupar, com aprofundir en l’economia circular i ecològica, utilitzant purins com a adob, evitant els de síntesi química, cosa que reduiria a la meitat el cost per als cerealistes i podria multiplicar per tres la productivitat. L’amenaça xinesa d’imposar aranzels addicionals al porcí dins de l’anomenada guerra del cotxe elèctric amb la UE, el pacte amb Mercosur i la incertesa en el comerç mundial per l’arribada de Donald Trump són altres incògnites que planen sobre els productors i les empreses agroalimentàries, però sens dubte, a dia d’avui, és un sector solvent, que crea ocupació i riquesa i que contribueix en gran proporció a consolidar la ramaderia a les comarques de Lleida, un sector primari que, juntament amb l’agricultura, és indispensable per al progrés de Ponent.Arranca l’esquíÉs evident que els complexos hivernals de Lleida s’han d’adaptar a la nova cultura de l’aigua i la seua escassetat, que hauran d’adequar cotes i pistes al canvi climàtic i que el Pirineu ha de diversificar la seua economia per no dependre en exclusiva del turisme i buscar solucions al preu de l’habitatge, però ningú no pot posar en dubte que l’esquí ha aportat riquesa, ha frenat l’èxode a les ciutats, ha possibilitat la creació d’empreses i d’ocupació i el més important, ha obligat a dotar de serveis les comarques de muntanya, equipaments indispensables per assentar els veïns autòctons i atreure’n de nous.
