Ureña, molt més que l’aquarel·lista de Lleida

Lleida va perdre ahir el que ha estat el seu pintor per excel·lència en les últimes dècades, Joaquim Ureña, mort als 78 anys d’edat. Ningú com ell no ha sabut traslladar a una aquarel·la l’essència dels carrers, places i qualsevol racó de la ciutat en la qual vivia, de l’interior d’empreses, locals i cases –entre les quals la seua– i de les persones que o bé es trobaven en aquests espais o bé retratava. No ho feia amb una tècnica que busqués reproduir cada detall, sinó a través dels colors. “Economitzo les pinzellades, sintetitzo. No m’agrada l’hiperrealisme, procuro no explicar-ho tot, que l’espectador interpreti les taques de color”, assenyalava en la presentació d’una exposició el 2018. I més recentment, el juny passat, en una entrevista publicada al nostre suplement Lectura, afirmava que “pintar és com un gran joc. Perquè quan tinc el que vull pintar sempre em pregunto: a veure, com ho pinto? Si faig menys pinzellades, què passa? Puc realment explicar la idea que tinc?”. La passió d’Ureña per la seua ciutat va quedar plasmada en el llibre Mirar Lleida, amb un total de 96 aquarel·les de tots els barris i, més enllà de la seua obra, també es va traduir en la seua col·laboració en múltiples iniciatives culturals i educatives. Precisament, aquest any va tenir l’oportunitat de ser el pregoner de les Festes de Maig, després que el 2011 fos l’autor del cartell, amb Lo Marraco com a protagonista. No hi ha dubte que Ureña ha deixat una empremta indeleble a la ciutat de Lleida, on també va ser professor a l’Escola Municipal d’Art des del 1984 fins al 2012. No obstant, la seua figura artística no és local, sinó internacional. De jove va cursar estudis a les escoles d’Arquitectura de Madrid i Barcelona que no va arribar a completar per dedicar-se al que realment l’apassionava, que era la pintura, en la qual es va formar de forma autodidacta i es va especialitzar en l’aquarel·la. Se’l considera pràcticament l’inventor de les aquarel·les de gran format, en les quals es va centrar gairebé en exclusiva des de l’any 1986. La importància de la seua trajectòria queda reflectida pels més de 40 premis locals, estatals i internacionals que atresorava, que inclouen des de la Medalla Morera, concedida el 1998, al Premio Extraordinario Reina Sofía i Medalla BMW a Madrid el 1996, el primer Premio del Certamen Nacional de Pintura Caja San Fernando a Sevilla el 1999 o l’Orde de l’Acadèmia de les Arts, les Ciències i les Lletres de París, que és el més recent, ja que el va rebre el 2022. Havia participat en més d’un centenar d’exposicions col·lectives i n’havia protagonitzat unes vuitanta d’individuals a tot Espanya i a l’estranger. De fet, la seua mort va tenir lloc just al cap de pintar un nou quadre després d’haver acabat els de la mostra que tenia prevista aquest mes a Madrid. Ureña era molt més que l’aquarel·lista de Lleida i deixa un llegat que transcendeix la ciutat.