La dana i les conseqüències penals
El ple de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va dictar ahir un acte en el qual acorda inadmetre les tres querelles i les quatre denúncies interposades contra el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, per la gestió de la dana. La fiscalia superior havia resolt que donava suport que es mantingués la investigació per possible delicte penal i que, si es trobessin indicis contra el president, que és aforat, s’elevés al TSJCV. La Sala, que ja havia acumulat mitjançant una providència aquestes denúncies i querelles en una mateixa causa, aplica en la resolució la jurisprudència del Tribunal Suprem segons la qual s’exigeix la presència d’“indicis qualificats contra persones aforades per no sostreure les investigacions del seu àmbit primari natural”. Els magistrats no aprecien en els relats de fets “plurals” i de “procedència diversa” que fan els denunciants i querellants indicis “objectivats que amb consistència o solidesa” puguin portar a declarar la competència de l’Alt Tribunal valencià per investigar l’aforat en aquesta seu jurisdiccional en aquests moments. Coincideix el Tribunal amb l’informe de la Fiscalia en què les imputacions fetes, majoritàriament relatives a l’omissió de decisions que haguessin evitat o mitigat el fatal resultat pel número de morts, deriven d’una “relació causa/efecte” i una atribució de responsabilitat penal que atén exclusivament el resultat, “al marge de la concreta intervenció dels denunciats que, a dia d’avui, no consta singularitzada”. “El punt de partida, és a dir els deures inexcusables de les autoritats que en els seus respectius camps d’actuació han d’adoptar les mesures per preservar als ciutadans del risc d’inundacions com les viscudes, i el punt d’arribada, personal i materialment aterridor, no són discutits”, recull la interlocutòria. Tanmateix, “cap dels actes iniciadors que s’han descrit en els antecedents d’aquesta resolució no ofereixen aquest quadre indiciari de cert nivell per assumir la nostra competència”, precisa a continuació. Afegeix que la inadmissió d’aquestes denúncies i querelles no implica que els seus impulsors “quedin privats de l’exercici de l’acció penal”, doncs poden instar si ho desitgen la incoació d’aquest procediment preliminar en l’“hàbitat natural dels Jutjats d’Instrucció”. No ens competeix esmenar la plana als magistrats, però resulta contradictori que en el cas del procés, per posar unes urnes i deixar votar en un referèndum, no ja el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó directament el Suprem admetés la causa, sense que hi hagués aquell mes d’octubre més ferits que els votants de l’1-O, i ara amb més de 200 morts ni tan sols ho admetin. La impressió és que hi havia moltes ganes de jutjar en un cas i n’hi ha poques en un altre.
