El sistema sanitari, un bé a preservar

L’equip d’hospitalització a domicili, que tracta diàriament uns 60 pacients a casa seua per escurçar estades llargues a l’Arnau o evitar ingressos, és una bona iniciativa que no només comporta comoditat a aquests malalts quirúrgics o mèdics del centre lleidatà, sinó que també els pot millorar la salut. Com també serà positiva la supervisió telemàtica que es posarà en marxa l’any que ve i l’àrea específica per a parteres, amb sales individuals i serveis per a dilatacions. La intimitat i el benestar són elements molt valorats quan un està ingressat en un hospital i en la mateixa proporció que avancen els tractaments mèdics, cal que ho faci també el tracte donat als malalts. És evident que el que sempre prima és la qualitat, l’eficàcia i els instruments imprescindibles per escometre qualsevol malaltia i que la sanitat pública és una garantia de tècniques i professionals de primer nivell, però el confort, l’empatia i les cures als malalts i el seu entorn són valors que s’han de tenir en compte, perquè és vital per a l’evolució positiva de qualsevol malaltia. El sistema sanitari català està entre els millors d’Europa, per molt que les retallades iniciades a la crisi del 2008 i l’augment de pacients en els darrers anys provoquin col·lapses en determinades èpoques a urgències i llargues llistes d’espera. La salut, tant física com mental de la nostra societat, és un dels pilars més importants a preservar, mantenir i, per descomptat, millorar.Esperit nadalencVivim dies d’esperit nadalenc que la solidaritat amb les persones més vulnerables, sigui perquè viuen soles, perquè no tenen sostre o perquè no disposen dels béns més imprescindibles com són casa, menjar i companyia, es fa més evident que mai i entitats socials o ONG organitzen tota mena d’acaptes, àpats, donacions o trobades per fer més suportables aquests dies, especialment familiars. La nostra gratitud a aquests col·lectius que dediquen el seu temps i esforç a favor dels altres mai no serà suficient i això mai no estarà recompensat del tot, però tampoc no és la pretensió d’aquestes persones l’únic objectiu de les quals és ajudar els altres. Dit sigui això, totes les administracions han d’encarar aquestes circumstàncies com un deure més del seu servei públic, que no és propi de la caritat, sinó de la justícia col·lectiva. Paguem molts impostos per disposar de carreteres, escoles, centres mèdics, hospitals, universitats, enllumenat públic, seguretat, neteja i tota mena de serveis públics, però una part d’aquests ingressos que gestionen tant els ajuntaments com les comunitats autònomes o el mateix estat ha d’estar destinada als més necessitats