La reinserció es complica
Per primera vegada en la història, un pontífex ha obert una Porta Santa en un centre penitenciari i no en una basílica. Francesc va elegir la presó de Rebibbia, una de les més grans d’Itàlia, per commemorar el Jubileu, que se celebra cada 25 anys, amb aquesta simbòlica manera d’assolir la indulgència. El gest del papa coincideix amb la decisió del Govern espanyol d’eliminar el subsidi que ajuda a reinserir els presos quan surten de la presó. Es tracta d’una mesura polèmica, ja que deixa els exreclusos en una situació delicada atesa l’evident dificultat que tenen per trobar una feina immediatament després de quedar en llibertat. Només a Lleida la decisió de l’Estat afectarà mig centenar de presos, que ja no podran cobrar el pagament per atur sinó que hauran d’optar a l’Ingrés Mínim Vital. Sobre el paper, no sembla un canvi significatiu, però el primer ingrés del SEPE arribava fins ara al cap d’un mes de sortir de presó, mentre que el tràmit de la Seguretat Social tarda una mitjana de 141 dies. Quatre mesos i mig que poden arribar a ser mig any sense que les persones que acaben de recuperar la llibertat disposin de cap ingrés per poder començar de zero després de la condemna. Per si això fos poc, cada intern perdrà 80 euros al mes, ja que el subsidi d’atur era de 480 euros en catorze pagues, mentre que l’Ingrés Mínim Vital és de 400 euros al mes de mitjana. És aviat per donar la veu d’alerta, però abocar les persones que acaben de complir condemna a la indigència no sembla la millor solució perquè puguin reinserir-se en la societat.Trenta morts al diaUn total de 10.457 persones han mort en l’intent de migrar a Espanya el 2024, l’any més mortífer, segons el recompte de l’organització Caminant Fronteres. Això significa que han perdut la vida 30 persones cada dia intentant arribar a les costes espanyoles, de les quals 1.538 eren menors i 421 eren dones. Són xifres esgarrifadores que no deixen de pujar. De fet, el nombre de víctimes mortals és un 58% superior al registrat el 2023. Per rutes migratòries, es van registrar 9.757 morts en l’anomenada ruta atlàntica, la de les illes Canàries; 517 en la ruta algeriana, que té com a destinació les Balears; 110 a l’Estret i 73 en la que travessa el mar d’Alborán. El document de l’ONG analitza 293 tragèdies que van tenir lloc en alguna de les diferents rutes recorregudes pels qui intenten arribar a Europa a través de les fronteres espanyoles i en les quals es va perdre la vista de 131 embarcacions. Moltes desaparicions i moltes tombes sense nom, massa, de persones que fugen de guerres, de l’explotació sexual o laboral i del canvi climàtic i se les empassa literalment el mar.
