2024, l’any del final del procés a Catalunya
El 2024 va arrancar amb una tragèdia que va provocar més de 500 morts per un terratrèmol en una illa del Japó i acaba amb una altra, aquest cas amb les 179 víctimes de l’avió sud-coreà estavellat contra un mur en un aterratge d’emergència, dissabte passat. Al mig, molts canvis polítics virant a la dreta que van culminar amb la victòria de Donald Trump als EUA. Però sens dubte un dels episodis més lamentables d’aquest any que acomiadem és el dels atacs vergonyosos d’Israel sobre els palestins després dels assassinats terroristes de Hamas a ciutadans d’aquest país l’octubre del 2023. Tothom va condemnar Hamas, però la resposta del Govern israelià trenca les regles internacionals i demostra, una vegada més, que l’ONU poc o gens pot fer davant dels poders de la geopolítica mundial que anteposen interessos de tot tipus als drets humans. Ucraïna i la seua guerra interminable és un altre exemple d’aquesta irrellevància de les institucions europees davant dels poders que mouen el món. Un altre fet de la màxima rellevància del 2024 és la dana al País Valencià, tant pels morts, més de 200, com per la inoperància política de prevenció, i la rellevància que té el canvi climàtic sobre l’urbanisme, tal com l’havíem aplicat fins ara. A l’últim segle hem anat construint en els marges dels rius, quan no en el seu curs, i ha arribat el moment de replantejar-nos moltes coses atesa la freqüència, cada vegada més alta, que patim drames climàtics. El mateix succeeix amb la sequera i la importància de gestionar molt millor els recursos hídrics. També els dotze últims mesos ens recorden que és inajornable el canvi dels combustibles fòssils per les energies verdes. L’islamisme radical continua sembrant el terror allà on s’assenta i el tracte degradant a les dones a l’Afganistan i l’Iran serien la mostra més evident. Però el masclisme continua també molt present al món occidental i les morts quotidianes de dones a les mans dels seus marits o exparelles són el pa de cada dia. Quant a Catalunya, el canvi polític sorgit de les eleccions de març d’aquest any va deixar per primera vegada en molts anys l’independentisme fora del Govern de la Generalitat i el procés tocat de mort. Els socialistes, ara a l’executiu català i espanyol, van propiciar l’aprovació de la llei d’Amnistia fa 7 mesos, però el Suprem continua posant pals a les rodes perquè s’apliqui i serà ja el 2025 quan el Constitucional s’hi pronunciï. Una judicatura que aquest any també està passant la prova del cotó fluix al PSOE, en una Espanya cada vegada més polaritzada. Pel que fa a Lleida, el camp va dir prou a les traves burocràtiques i pèrdua de poder adquisitiu amb una tractorada històrica al febrer per reivindicar el món rural i els trens convencionals van seguir avariant-se un dia sí i l’altre també.
