Els principals reptes del 2025
El 2025 que just hem començat té diversos reptes mundials, europeus, espanyols, catalans i territorials per afrontar i, sense cap mena de dubte, la geopolítica és la principal. Perquè si els EUA, la Xina, Rússia i la Unió Europea no fan el ferm propòsit d’intentar a arribar a mínims acords sobre conflictes com la guerra d’Ucraïna, Palestina i els països àrabs, i els seus mil i un racons polítics i religiosos, podem atansar-nos perillosament a confrontacions d’àmbit mundial que no beneficiarien ningú, i menys encara els ciutadans corrents, que són els que sempre acaben pagant les guerres mundials.
Quant a Europa, o busquen una política d’entesa comuna en diversos fronts, o pot caure en la més absoluta irrellevància. A Espanya és evident que el problema principal se centra en la bipolarització. El Govern central té una majoria pírrica i l’oposició no accepta que governa qui suma parlamentàriament, no qui guanya les eleccions, i això impedeix que uns i d’altres puguin avançar amb l’objecte del bé comú de tots els espanyols. Sens dubte, una altra assignatura pendent és la integració, amb deures i drets, del gran número immigrants que arriben cada any a l’Estat espanyol per treballar en diversos sectors en els quals la falta de mà d’obra és evident i de com s’afronti aquest repte dependrà també que el racisme i la xenofòbia continuïn creixent o que aconseguim una societat cohesionada, tolerant i pròspera.
Per descomptat, l’agenda catalana continua estant a sobre de la taula, i fins que tots els exiliats puguin tornar a casa i s’apliqui l’amnistia, tal com la van aprovar els representants de la ciutadania, que és a qui competeix legislar, serà impossible girar full del procés i buscar noves fórmules perquè Catalunya assoleixi les cotes d’autogovern a què aspira, per història i voluntat de ser. Quant a l’habitatge, continuarà sent la pedra angular de tots els objectius perquè és un dret fonamental a què tots hem de tenir accés. I quant a Lleida i el Pirineu, haurà de continuar reclamant la vital importància del món rural per aconseguir el reequilibri territorial tan esmentat i tan poc practicat.
Rosa Fabregat
L’escriptora Rosa Fabregat va morir igual com va viure, sense fer soroll. Dona de fortes conviccions i principis, però que va defensar sempre amb veu melodiosa. Catalunya, feminisme, ètica i cultura, que a ella li agradava resumir, com la condició humana. Va nàixer a Cervera, però sempre va estar vinculada a la ciutat de Lleida i, encara que era farmacèutica, les seues pocions preferides van ser les lletres i la mètrica com a base de l’humanisme
