Les millors xifres de l’ocupació en 17 anys

L’atur registrat a les oficines dels serveis públics d’ocupació va baixar en 8.186 persones el 2024 a Catalunya en relació amb l’any anterior (-2,4%) fins als 335.195 parats, malgrat el repunt d’un 0,8% l’últim mes de l’any respecte al novembre (2.663 aturats més), segons dades publicades pel ministeri de Treball i Economia Social. Amb la baixada de l’últim any, s’acumulen ja quatre exercicis consecutius de descensos. Aquest nombre total de desocupats és la xifra més baixa al tancament d’un any des del 2007. Des de l’inici de la sèrie històrica comparable, el 1996, l’atur ha baixat la majoria dels anys a Catalunya (17 vegades), mentre que ha pujat en 11 ocasions. Quant a sexes, l’any va tancar amb 192.654 dones sense feina, 3.599 menys que l’any precedent, i 142.541 homes, un descens de 4.587 en el nombre d’aturats l’últim any. El 2024, l’atur entre els joves menors de 25 anys va augmentar, però la falta de treball entre les persones de 25 o més anys es va reduir en 8.194. Quant a Lleida, es va incrementar en 62 persones al desembre en comparació amb el mes anterior (+0,38%). No obstant, respecte al balanç anual, Lleida va tancar el 2024 amb 743 parats menys que l’any anterior, fins a un total de 16.469 persones, i amb el descens relatiu més alt de totes les demarcacions catalanes, amb caiguda del 4,32%. Una oportunitatSón bones xifres, que tenen la mateixa tendència positiva a la resta de l’Estat, encara que segueixen per sobre de la mitjana europea i en un alt percentatge és treball de poca qualitat i poca remuneració. Per tant, marca una bona tendència general que recupera números d’abans de la gran crisi del 2008, però hi continua havent moltes assignatures pendents, sobretot les relacionades amb l’estacionalitat d’alguns llocs de treball i el dels sous, inferior al dels països europeus a què Espanya es vol equiparar. Mentre un alt índex de persones amb feina no puguin accedir a un habitatge o hagin de compartir-lo i no vegin cobertes les necessitats bàsiques de sostre, menjar, educació i sanitat, no podrem donar per superada la crisi del 2008, que va destruir la classe mitjana d’un cop de ploma i va empobrir bona part de la classe treballadora