El poder de les pantalles

Qui no ha vist en algun restaurant una taula familiar amb un nen de poca edat que, a l’altura del plat, té un mòbil a què presta una atenció absoluta?, i què dir dels viatges amb cotxe, amb els petits absorts mirant una pantalla i fent cas omís del paisatge que li ofereix el trajecte? Per no parlar dels adolescents, que en massa ocasions centren la seua vida social, i moltes vegades de forma artificial o irreal, en el que surt del seu smartphone. Són escenes quotidianes que tenen efectes nocius cada vegada més patents en la nostra societat. Sense anar més lluny, en el reportatge que publiquem a les pàgines anteriors, informem que l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida tracta cada any una mitjana de 40 adolescents, d’edats compreses entre els 12 i els 17 anys, per l’ús abusiu de mòbils i altres dispositius tecnològics similars. Els indicis que alerten d’aquesta forma d’addicció, i que han de ser considerats senyals d’alarma, poden ser l’absentisme escolar, el descens de les notes, l’aïllament o més discussions de les habituals. Els especialistes que aborden aquestes problemàtiques expliquen que s’han trobat amb casos de joves que es passen fins a quinze hores al dia interactuant amb els seus dispositius. I el problema no només rau en el temps invertit, i alhora perdut per a altres activitats que els permetrien socialitzar-se, sinó també en els continguts a què poden accedir sense cap control. També es pot assenyalar en aquest sentit la influència que poden exercir els influencers (valgui la redundància) o youtubers, que en molts casos són una espècie d’ídols amb seguidors que en cap moment posen en dubtes les seues opinions i/o recomanacions. Davant d’aquesta problemàtica són múltiples les entitats, organitzacions i especialistes que proposen solucions diverses. Hi ha els que advoquen per prohibir els mòbils fins almenys els 16 anys. D’altres opten per no vetar-ne l’ús, però sí permetre-ho de forma acompanyada pels seus progenitors o personal docent, en el cas de les escoles. No hi ha una única solució, però, com passa en tants aspectes de la nostra vida quotidiana, el que està clar és que ha d’imperar el sentit comú. Perquè un pare o una mare que es passa el dia penjat del mòbil, no és gaire lògic que digui als seus petits que aquests aparells són nocius i que no han d’utilitzar-lo. Prohibir-los també sembla exagerat perquè no tot el que proporcionen és negatiu, però controlant el temps destinat a jugar o navegar. Davant d’aquesta realitat i tenint en compte que aquesta nit passaran els Reis Mags per la majoria de cases amb petits, seria bo que les cartes que els han enviat incloguessin peticions de regals que els permetin socialitzar, compartir i parlar amb els seus coetanis, pràctiques que fins fa uns anys eren molt més habituals que ara. De segur que els serà molt útil de cara al futur.