Doncs sí, la vergonya està canviant de costat
El nom d’una dona ha sobresortit, i de quina manera, per sobre dels d’altres personatges que van tenir rellevància i protagonisme el 2024, any que vam arxivar fa sis dies. I aquest nom no és un altre que el de Gisèle Pélicot, una dona d’aspecte fràgil però d’una valentia admirable que va aconseguir que la Justícia francesa condemnés a 20 anys de presó, pena màxima que contempla la legislació gal·la, el que va ser el seu espòs, Dominique Pélicot, acusat de càrrecs de violació agreujada a la seua exdona. Aquest individu, que va drogar i va violar la seua dona durant gairebé una dècada, va reclutar per internet desenes d’homes que van abusar de la seua esposa mentre ella estava inconscient. Els altres 50 acusats van rebre penes d’entre 3 i 15 anys. Després de conèixer-se la sentència, Gisèle Pélicot va declarar que “és hora que la vergonya canviï de costat i que no recaigui sobre les víctimes sinó sobre els violadors”. Aquesta frase, que ja s’ha convertit en un lema de força i empoderament, no només el podem aplicar en el cas d’aquesta heroïna francesa, ja que sembla que les dones víctimes d’abusos de totes bandes estan perdent la por de presentar denúncies i les lleidatanes no es queden relegades. Així, segons un reportatge que publicàvem ahir i a falta de xifres totals de l’últim exercici, el 2023, Lleida es va situar com la tercera província espanyola amb la taxa més alta de fets coneguts contra la llibertat sexual per cada 10.000 habitants, amb un total de 6,2, davant de la resta de províncies catalanes i només darrere de les Balears (8,8) i Navarra (6,9). Segons l’informe sobre delictes sexuals del ministeri d’Interior, el 2023 es van denunciar a la demarcació 276 delictes sexuals, un 36% més respecte a un any anterior, i per tipologia, prop de quatre de cada deu van ser violacions, amb 105 casos. Totes aquestes xifres han augmentat en comparació a exercicis anteriors i evidencien que les dones que se senten ultratjades estan perdent la por de fer públics aquests abusos i a denunciar-los, obviant cada vegada més el temor a no ser cregudes, a la reacció del seu agressor, a la vergonya, al qüestionament, al fet de no voler passar per un procediment judicial revictimizante o, fins i tot, a la culpa. Els experts atribueixen aquest canvi de tendència a una major consciència social i a l’auge de les xarxes socials, un dels llocs en els quals les víctimes se senten més segures per trencar el seu silenci. En aquest sentit, només cal passar pel compte d’Instagram de la periodista Cristina Fallarás que, en una espècie de campanya a l’estil me too nord-americà, ha donat veu a centenars de dones perquè expliquin les agressions de què han estat víctimes, unes de les quals fins i tot va arribar a provocar la dimissió del que va ser portaveu parlamentari de Sumar, Íñigo Errejón.
