Un cas esperpèntic d’okupació
La impotència que sent una família de Girona perquè la policia els ha fet fora de casa seua després de ser okupada per tres persones (estava tancada perquè han de fer obres per convertir-la en el seu habitatge habitual) és tot un exemple de com la llei no protegeix els propietaris, o de com no diferencia entre persones vulnerables que okupen pisos de bancs o fons d’inversió, d’altres sense escrúpols o màfies que han convertit l’okupació en una forma de vida. Diumenge passat, i a través d’un fil a X (abans Twitter), el propietari, Jordi Riera, va denunciar com els agents els havien fet fora del seu habitatge el passat 2 de gener, segons va publicar Diari de Girona. La família el va comprar fa tres anys i recentment va rebre la llicència per poder executar la reforma. Però el problema va arribar quan uns veïns els van trucar perquè sentien sorolls a l’interior. Jordi Riera i el seu pare van anar ràpidament cap allà i, a l’arribar, van observar com algú hi havia entrat per la força, deixant l’immoble també en mal estat i havent tirat a terra la tàpia que havien aixecat fa uns mesos perquè s’havia produït un altre intent d’intrusió. En el moment d’arribar, no hi havia ningú dins de la casa, però mentre esperaven que hi anés un paleta per reconstruir la tàpia, va arribar un home d’uns 35 anys, ben vestit i amb bon aspecte, que va exigir entrar, va relatar Riera. Al negar-s’hi el propietari, l’individu va marxar, però va tornar al cap de poca estona amb dos homes més. Aquests els van amenaçar des de fora, mentre ell, des de dins, va trucar a la policia municipal. Els agents van identificar els tres individus, uns dels quals “tenia una causa penal pendent”. Va ser en aquell moment en què la policia els va recomanar “abandonar la casa”, perquè, segons els mateixos agents, “hi havia indicis que aquesta era la residència dels intrusos”. Tot perquè hi havia un vídeo gravat per ells dormint entre mantes i cuinant en una casa sense gas, aigua ni llum. En un primer moment, Riera i el seu pare s’hi van negar rotundament, però llavors els agents els van advertir que si no marxaven podrien ser acusats de “violació de domicili” i, fins i tot, ser “detinguts”. Els okupes, finalment, van entrar a la casa i ho van fer aplaudint. El relat ha estat verificat per l’ajuntament de Girona i sorprèn que encara no estigui en vigor una llei aprovada pel Congrés l’any passat, denominada col·loquialment com “antiokupes”, que ha de permetre agilitzar els processos de desallotjament d’habitatges ocupats de forma il·legal a tot Espanya. Gràcies a aquesta nova reforma, s’hauria de poder desallotjar els okupes o els inquilins en qüestió d’hores o en un màxim de 15 dies però, pel que sembla, el col·lapse judicial o la falta de mitjans o diligències adequades fan passar per un calvari aquesta família, la qual cosa ens porta a preguntar-nos: per a què serveixen les lleis si no s’apliquen? Esperpèntic.
