Reformes educatives sense sentit
La conselleria d’Educació que dirigeix Esther Niubó ha decidit finalment ajornar fins d’aquí a dos cursos els canvis en el currículum de Batxillerat que havia anunciat amb la finalitat que hi hagi el consens més gran possible amb la comunitat educativa i es puguin fer més hores de matèries obligatòries de modalitat, tant en l’àmbit de les ciències com en el de les humanitats. Aquesta marxa enrere arriba després de la polèmica pels seus plans inicials de reducció d’hores de literatura i ciències. En Batxillerat es pot escollir entre quatre modalitats: arts (via d’arts plàstiques, imatge i disseny, i via de música i arts escèniques), ciències i tecnologia, general (en fase pilot) i humanitats i ciències socials. Els dos cursos s’organitzen en matèries comunes, matèries obligatòries de modalitat, matèries de modalitat (dos com a mínim) i matèries optatives (una d’anual i sis de trimestrals a primer; una d’anual i tres de trimestrals a segon). Niubó ha dit que ara es proposen dos escenaris. D’una banda, “poder mantenir i preservar” les hores de continguts curriculars en ciències, “a través de la franja d’optatives”. Un escenari, tanmateix, reconeix la mateixa Niubó, que dona més joc a la controvèrsia “perquè d’alguna manera sembla que estem dient que perdem hores de modalitat”. Veurem com acaba tot, però farà bé la consellera de no donar per fet cap canvi sense abans debatre-ho amb els docents, farts de pagar els plats trencats dels mals resultats de l’informe PISA, que situa Catalunya a la cua de diverses matèries, des de comprensió lectora a matemàtiques, mentre els plans educatius canvien al mateix ritme que els cicles polítics, cada vegada més curts. Entre la incongruència inicial de restar literatura en un país amb dificultats lectores i molts nous alumnes amb desconeixement del català i del castellà, o de retallar les ciències, que són la base de tot coneixement, a deixar la solució en mans de les optatives, que són, com el seu nom indica, voluntàries, hi ha d’haver una anàlisi rigorosa i seriosa de com revertir la situació i aquesta solució ha de venir de la comunitat educativa.Canvi climàtic i TrumpEls experts van anunciar un escalfament global d’1,5 °C abans del 2027, impulsats pels gasos amb efecte d’hivernacle i el canvi climàtic en el seu conjunt. Doncs bé, la predicció ja s’ha complert el 2024 i la dana de València i l’incendi de Los Angeles són els més clars exemples de tot el que ve. Mentrestant, el nou president dels EUA, Donald Trump, és un negacionista climàtic. La realitat és molt tossuda i la desgràcia de Califòrnia li ha de servir per reaccionar, pel bé de tots
