Les mentides sobre la immigració
L’auge de la ultradreta a Europa i els Estats Units va acompanyat d’un missatge contra la immigració presentant els que procedeixen de països pobres –si són rics no hi ha problema– com una amenaça per a la subsistència dels autòctons o, simplement, com a delinqüents. El reportatge que publiquem a la nostra edició d’avui sobre les peripècies que va passar el Marcel, un adolescent de Burkina Faso (a l’Àfrica subsahariana) que juga com a futbolista al Juvenil A del Lleida, fins a arribar aquí ajuda a desmuntar aquesta fal·làcia. Va sortir de la seua ciutat quan només tenia 15 anys, amb el somni de poder arribar a ser futbolista professional, una cosa impensable en un país que té el quinzè índex més alt de pobresa del món. El viatge va durar molts mesos, va haver de sobreviure a les màfies que controlen el pas de les fronteres i els embarcaments, als abusos policials i, finalment, a la travessia per l’oceà Atlàntic des d’Al-Aaiun (al Sàhara Occidental) fins a les Canàries a bord d’una pastera en mal estat i sobrecarregada. Es tracta d’un adolescent que s’ha jugat literalment la vida no per gust, sinó per les pèssimes condicions de vida al seu país d’origen. Aquesta és la realitat de la immensa majoria dels migrants que intenten entrar a Europa o a l’Amèrica del Nord, un bon nombre dels quals moren durant la travessia. Mentrestant, els que aconsegueixen arribar a la seua destinació han d’afrontar diversos prejudicis. Sense anar més lluny, a nivell local resulta freqüent escoltar o llegir en xarxes socials comentaris que culpen de tota mena de delictes que tenen lloc al carrer els menors estrangers no acompanyats. En aquest cas, és molt il·lustratiu el que diu el responsable de l’atenció que Sant Joan de Déu Terres de Lleida presta a aquest col·lectiu: “Si la societat els dona una oportunitat cauen molts mites.” Aquesta és la clau, facilitar mitjans de formació, ni més ni menys que a altres adolescents, perquè puguin integrar-se socialment i laboralment. Alhora, cal inculcar-los el respecte a valors que han de ser bàsics en la nostra societat, com la plena igualtat entre homes i dones, i aplicar la llei als que delinqueixin, igual que a qualsevol altra persona. Altres prejudicis habituals amb què es troben, tant si són joves com adults, és que prenen llocs de treball als autòctons i que monopolitzen els ajuts públics. Sobre el primer, només cal analitzar què passaria si no hi hagués persones d’origen estranger ocupant llocs de treball que són bàsics per al nostre dia a dia, com serveis públics o d’atenció a la tercera edat, per posar només dos exemples. Per si això fos poc, el descens de la natalitat fa que aquesta mà d’obra s’hagi convertit en fonamental per mantenir el sistema de pensions. I sobre el segon, d’una banda aquests treballadors contribueixen a mantenir les arques públiques i, de l’altra, la majoria dels ajuts depenen del nivell de renda.
