Un parc d’habitatges envellit
El fre de l’activitat constructora durant diversos anys arran de l’esclat de la bombolla immobiliària a començaments del 2008 ha tingut diversos efectes col·laterals, uns dels quals és una menor renovació del parc d’habitatges. Aquest fet, sumat a les tradicionals falta d’inversió en projectes de rehabilitació, d’una banda, i de petites actuacions de manteniment, de l’altra, han accelerat l’envelliment dels edificis. A les capitals de comarques de Lleida, les dades del Cadastre i del ministeri d’Habitatge indiquen que el número dels construïts fa més de 45 anys és de prop de la meitat del total. Entre altres qüestions, això n’afecta l’eficiència energètica, ja que llavors ni tan sols no hi havia una normativa específica que obligués que tinguessin un aïllament tèrmic determinat. Precisament, els fons Next Generation de la Unió Europea incloïen una línia destinada específicament a millorar aquesta eficiència. Tanmateix, la complexitat de la tramitació ha fet que les sol·licituds hagin estat més aviat poques i, en algunes línies, properes a zero. És el cas de la destinada a blocs d’habitatges socials antics, per als quals Lleida va rebre uns deu milions d’euros, però, tal com va publicar aquest diari al seu dia, amb prou feines hi ha hagut peticions per part de les comunitats de veïns. Fa uns anys, la Generalitat també va aprovar una normativa que obligava els immobles amb més de 45 anys d’antiguitat a passar la Inspecció Tècnica dels Edificis (ITE). La seua efectivitat també ha estat poca, perquè el percentatge dels obligats a sotmetre’s a la inspecció que l’han fet rondava a mitjans de l’any passat el 10%. A més, els arquitectes constaten que és habitual que les comunitats dels que sí que l’han passat només emprenguin una part de les actuacions recomanades. Cal més informació i és necessari que hi hagi ajuts generosos i més fàcils de tramitar per modernitzar el parc d’habitatges. Cal tenir en compte que obres com la retirada d’instal·lacions amb amiant són molt costoses i no tots els propietaris disposen de fons per fer-ho.
Musk i els ultres europeus
Elon Musk, l’home més ric del món, està utilitzant tot el seu poder per ajudar l’extrema dreta a Europa. Aquesta setmana la xarxa social X, de la seua propietat, ha servit d’altaveu a la candidata ultra a les eleccions a Alemanya. Una vegada més, cal fer una crida als ciutadans perquè estiguin ben informats i no es deixin portar per les xarxes. D’altra banda, l’aliança entre Musk i els ultres és lògica, ja que tots dos apliquen el darwinisme social. El primer en favor dels més rics, al qual els segons afegeixen la qüestió nacional.
