Un alto el foc sense esperances de futur
L’alto el foc entre Israel i Hamas anunciat dimecres a la tarda penjava ahir d’un fil després que el Govern israelià n’ajornés l’aprovació, al·legant que l’altra part incomplia el que s’ha pactat. Mentrestant, el seu exèrcit continuava bombardejant intensament la Franja de Gaza, causant més de 70 morts, que se sumen als gairebé 50.000 registrats durant els 14 mesos d’ofensiva militar després de la massacre perpetrada per Hamas el 7 d’octubre del 2023, quan va assaltar la frontera amb Israel i va assassinar unes 1.200 persones, la gran majoria civils, i en va segrestar 250 que assistien a un festival musical. La resposta militar hebrea ha arrasat la Franja de Gaza, atacant sense miraments habitatges, hospitals, escoles i tota mena d’equipaments i impedint o restringint al màxim l’arribada de l’ajuda humanitària.
El Turó de la Seu Vella
El pitjor és que no hi ha cap esperança que un alto el foc pugui ser l’inici d’una pau duradora i d’una futura convivència pacífica entre jueus i palestins, sinó el contrari. Tot indica que tan sols serà una nova pausa en els recurrents conflictes bèl·lics que han escatxigat les últimes vuit dècades des de la creació de l’estat israelià el maig del 1948, en aplicació de la resolució de Nacions Unides que dividia en dos el territori de Palestina, llavors sota administració britànica. Els acords d’Oslo, firmats entre el 1993 i el 1995 i que preveien la creació d’un estat palestí que conviuria amb l’israelià, van ser potser l’única oportunitat per acabar amb aquesta espiral, però els radicals dels dos bàndols van fer tot el possible, i amb gran èxit, perquè no es portessin a la pràctica.
