La qualitat de l’aigua dels rius
El deteriorament ambiental dels tres principals afluents del Segre pel seu marge esquerre, el Corb, el Sió i l’Ondara, ha començat a activar les alarmes: els tres mostren un deteriorament de la qualitat de les aigües que es recull en la documentació inicial del nou Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE), que Confederació Hidrogràfica de l’Ebre acaba de treure a exposició pública. El Corb, que naix a la província de Tarragona i desemboca al cap de 57 km a Vilanova de la Barca després de travessar l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià; el Sió, els 80 quilòmetres del qual drenen la Segarra, l’Urgell i la Noguera per abocar el seu cabal aigües amunt de Balaguer, i l’Ondara, de tot just 50 km entre Talavera i Vallfogona de Balaguer, discorren per algunes de les zones de més activitat agrícola, ramadera i industrial de la demarcació de Lleida, en les quals primer van operar com a font de cabals, per, a poc a poc, amb el desenvolupament dels regadius i els polígons i el creixement dels nuclis urbans, acabar transformant-se en embornals dels retorns d’aquestes mateixes activitats. Aquest procés, que s’ha mantingut durant més de mig segle, ha provocat intenses alteracions tant en la seua morfologia com en els seus ecosistemes i en la qualitat de l’aigua que hi circula. La memòria del nou Pla Hidrològic de l’Ebre preveu que “l’augment de la superfície regable incrementarà les pressions per extraccions i contaminació difusa, però dins dels marges previstos” i que anirà acompanyat d’“un procés continuat de modernització que està portant a expandir progressivament les tècniques de reg més eficients”. L’aigua és el bé prioritari a conservar per mantenir el progrés de Ponent, tant en el seu potencial agroalimentari com per diversificar l’economia amb indústries de variats sectors, cuidem doncs aquest or líquid de la nostra economia i utilitzem la investigació hidrològica per delmar el deteriorament de la qualitat de l’aigua i depurem tota la que puguem per a la seua reutilització. Cada gota compta.
Els EUA de Trump
Donald Trump es va fer un bany de masses ahir a Washington. En una investidura alternativa, no administrada pel president del Tribunal Suprem, sinó pels 15.000 eufòrics assistents a l’estadi dels Wizards, va proclamar el final d’un primer quart de segle dominat per l’establishment demòcrata i va donar per inaugurada una nova era nacionalpopulista, de tendència oligàrquica, a la primera potència mundial. Va assegurar que s’abaixa el teló de quatre llargs anys de decadència americana per obrir-ne altres de “força i prosperitat”. Temps difícils per al bressol de la democràcia moderna i tot i que Trump no podrà complir la meitat de les seues polèmiques promeses, Europa i el món sencer han d’estar en alerta.
