L’habitatge, una prioritat absoluta
Fa diversos mesos que la compravenda d’habitatges a Lleida experimenta un creixement meteòric que no es veia des dels anys previs a la crisi econòmica del 2008 i tot apunta que encara està lluny d’assolir el seu sostre. Així, el novembre de l’any passat es van portar a terme 563 operacions, sent el tercer millor registre des del febrer del 2008 i doblant les del 2023 en el mateix període, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Un creixement que confirma Lleida com la demarcació catalana en la qual més van pujar les compravendes de pisos i cases. El president del Col·legi d’Agents immobiliaris de Lleida, Josep Maria Esteve, afirma que “el tancament de l’any ha estat molt bo i es preveu que el 2025 sigui encara millor, les nostres previsions són que es vendran totes les promocions o habitatges que surtin al mercat i, de fet, potser tenim problemes d’oferta si es compleixen les expectatives”. Pel que fa als motius d’aquesta pujada, Esteve ho atribueix a la baixada dels tipus d’interès, “que estan al 2,5% i continuaran descendint”, al fet que “la compra d’un habitatge s’ha tornat un valor refugi, més rendible que el lloguer, els preus del qual s’estan disparant”, i al creixement de Lleida, ja que més de la meitat de les vendes formalitzades al novembre es van fer a la capital. Estem d’acord amb Esteve que aquests factors han estat determinants però moltes d’aquestes transaccions s’han fet sense hipoteques pel mig, la qual cosa indica que l’habitatge continua sent un potencial inversor, cosa que no afavoreix el descens de preus del lloguer ni assegura un habitatge digne als milers de ciutadans que no poden pagar-lo, ni de compra ni de lloguer. Per tant, és necessari construir pisos oficials a preus assequibles, tant de propietat com per arrendar-los, i cal continuar desincentivant la multipropietat i les cases buides. Tant ajuntaments com les diverses administracions de l’Estat han de fixar l’accés a l’habitatge com la prioritat del present i del futur.
Europa i el seu poder
Donald Trump no podrà complir les seues promeses electorals d’imposar un 100% d’aranzels a països Brics, entre els quals no hi ha Espanya per molt que el nou president mostri la seua ignorància incloent-la-hi, perquè si ho fes i els països emergents deixessin de comercialitzar amb els EUA, qui més perdria serien les mateixes empreses nord-americanes. De tota manera, farà bé Europa d’unir les seues forces (la UE aporta gairebé el 18% del PIB mundial) perquè els deliris del nou president poden amenaçar seriosament alguns sectors comercials, i això repercutiria negativament en l’economia lleidatana (oli i vi sobretot)
