L’àrea d’obstetrícia de l’Arnau
Desplaçar-se fins a 100 quilòmetres per donar a llum fora de Lleida és l’elecció forçada per la qual han hagut d’optar dones que no volen compartir un procés tan íntim amb fins a set parteres més en una sala de dilatació amb boxs que només estan separats per mampares i cortines. Els exemples de l’Eva o la Marta, dos lleidatanes que van tenir els seus primers fills a Valls i Igualada i que van donar a llum el seu segon fill a l’Arnau, constaten que “l’equip treballa molt bé, però les instal·lacions no transmeten confiança i obliguen a seguir un protocol antiquat”, com va publicar SEGRE en diverses ocasions l’any passat. “Vaig decidir donar a llum a l’hospital públic d’Igualada perquè aquí no tenia la tranquil·litat que es respectés el tipus de part natural que volia”, asseguraven. Una de les llevadores de la unitat de l’Arnau ja va explicar en aquell moment que “l’àrea incompleix el protocol del departament de Salut perquè hem de desplaçar les dones tres vegades durant el part”. A més, “la falta d’intimitat és tal que les dones dilaten mentre escolten els crits d’altres, i quan les canviem hem de demanar a la resta d’acompanyants que no s’aixequin perquè els hi vegin els genitals”. Així mateix, les llevadores alerten de la falta de personal que pateixen. “Hauríem de ser cinc per tanda i en alguns casos som tres perquè hi ha companyes de baixa”, afirmen. “La falta de llevadores obliga que els postparts siguin atesos per infermeres no especialitzades, cosa que es podria solucionar renovant la infraestructura”, afegien. La vocal llevadora del Col·legi Oficial d’Infermeres de Lleida (COILL), Leyre Estallo, demanava “voluntat política per posar les dones en el punt de mira i una anàlisi amb perspectiva de gènere que respongui per què encara no s’ha renovat una àrea clau en el moment més important del seu cicle reproductiu”. Davant d’aquesta situació, el director gerent de l’ICS, Josep Manuel Pomar, va assegurar que per a un hospital com l’Arnau, que el 2024 va ser el segon de l’ICS amb més parts, i ja que la seua estructura i instal·lacions són antigues, es va aprovar un pla director per a la renovació total de l’entorn hospitalari creant un parc únic entre aquest recinte i el Santa Maria amb una inversió de 206 milions fins a l’any 2036. Aquest període és massa llarg per donar una solució a aquesta imperiosa necessitat, per la qual cosa s’ha dissenyat una reforma provisional del bloc obstètric amb la intenció de licitar el proper mes de febrer les obres perquè a finals del present exercici es puguin estrenar vuit noves sales individuals de dilatació. Esperem que aquests terminis es compleixin perquè no hi ha cap altre hospital de referència a tot Catalunya que tingui tals deficiències i les lleidatanes tenen el mateix dret a gaudir de la intimitat necessària en el moment del part que qualsevol altra dona de Barcelona, Tarragona o Girona.
