El català a la sanitat pública

No hi ha dia que no hi hagi una queixa d’algú a qui no s’ha atès en català i, per millorar l’atenció sanitària de la població, cal fer-ho amb la llengua pròpia de les persones. Aquest va ser el motiu pel qual la Generalitat va anunciar una formació massiva i intensa de cursos dirigits a 2.700 professionals del sector el febrer de l’any passat. Un any després, la consellera de Salut, Olga Pané, reconeix que la meitat del personal sanitari que va començar el curs gratuït online no el va acabar: del total de 2.700 professionals que es van inscriure, el van acabar 1.352, un 50%. Si tenim en compte que Catalunya està obligada a importar metges i personal d’infermeria (el 52% dels col·legiats l’últim any procedeixen de fora de la Unió Europea, i un altre 25%, d’altres zones de l’Estat espanyol), la necessitat imperiosa de renovar, millorar o facilitar aquests cursos d’aprenentatge de la llengua pròpia de Catalunya resulta ja més que urgent. Els pacients tenen el dret, reconegut per llei, de ser atesos en la seua llengua i l’única manera d’aconseguir aquesta normalització lingüística és que sigui obligatori el seu coneixement per treballar a la sanitat pública. Una llengua que no és necessària perd parlants cada dia que passa i no està precisament el català per prescindir del seu ús ni a l’escola, ni a la sanitat, els dos pilars de qualsevol societat cohesionada i amb vocació de conservar la seua essència, cultura i voluntat de ser. Molts són els pols per assolir aquesta integració de les persones vingudes de fora, però sens dubte en aquests dos sectors hi ha la pedra angular.El motor econòmicLa Comunitat de Madrid va aportar el 19,6% del PIB el 2023, davant del 18,8% de la catalana, però la diferència de 0,75 punts és la més elevada des que Madrid va donar el sorpasso a Catalunya el 2017, coincidint amb la crisi del procés. El Govern de Salvador Illa està decidit a donar la volta a la truita i per això ha dissenyat un pla econòmic de cinc anys (2025-2030), per al qual vol “mobilitzar” 18.500 milions d’euros i amb el qual pretén demostrar que Catalunya pot “tornar a ser el motor econòmic d’Espanya amb una recepta progressista”