Europa davant la guerra comercial de Trump
Donald Trump ha iniciat la seua nova etapa a la presidència dels EUA portant a la pràctica les promeses que va fer durant la campanya electoral, per molt forassenyades que puguin semblar per als qui seguim la política nord-americana des de la distància. Ho ha fet firmant ordres a tort i a dret, una de les quals és la imposició d’aranzels del 25% al Canadà i a Mèxic i del 10% a la Xina, que havien d’entrar en vigor avui, malgrat que la presidenta mexicana va anunciar ahir un acord per ajornar un mes els previstos per al seu país. Encara no n’ha fixat cap per a la Unió Europea, però ha deixat clar en diverses ocasions que gravarà les importacions des dels seus països membres, sense concretar en quin percentatge. De moment, aquests primers aranzels imposats ja van tenir conseqüències ahir en els mercats financers, amb caigudes d’entre un 1% i un 2% de les principals borses europees i grans pèrdues a les del Japó i Taiwan, mentre que l’obertura de Wall Street també va estar marcada pels números vermells. A més, l’euro es va depreciar i el dòlar es va revaloritzar. Amb tota probabilitat, només és un petit aperitiu del que vindrà quan aquestes i les noves mesures aranzelàries que ordeni Trump originin una guerra comercial en la qual, com en totes les guerres, hi haurà molts perdedors i cal veure si realment algú hi sortirà guanyant. El mateix president dels EUA va admetre diumenge que aquests gravàmens causaran “dolor” al seu país, però que el resultat final “haurà merescut el preu a pagar”. No s’ha de ser un expert econòmic per vaticinar que aquest dolor afectarà principalment els ciutadans corrents i no els magnats que donen suport al dirigent republicà, i que també incidiran negativament en les economies dels països europeus. Davant d’aquesta conjuntura, caldria que la UE articulés una estratègia comuna per intentar minimitzar els danys. Ahir, els líders dels Vint-i-set, en una cimera informal van donar la imatge d’anar per aquest camí al mostrar una resposta unitària a la doble amenaça de Trump d’imposar aranzels i de prendre per la força Groenlàndia, que forma part de Dinamarca, assegurant que el bloc ha d’abordar la urgència de reforçar la seua defensa i trobar mecanismes de finançament europeus per afrontar aquesta despesa, però sense entrar en una guerra comercial amb Washington. I en el cas que n’hi hagi, el president francès, Emmanuel Macron, va afirmar que, “si ens ataquen en qüestions comercials, Europa, com a potència que es manté ferma, haurà de fer-se respectar i, per tant, reaccionar”. Bona imatge i bones paraules; el problema és que alguns dels països membres han fet un gir a la ultradreta, amb governs que aposten per menys Europa, per la qual cosa si s’acaben confirmant els aranzels dels EUA, la UE s’enfrontarà al repte de reforçar-se o de caure en la irrellevància.
