El Camp d’Esports i el Lleida CF
El jutjat Contenciós Administratiu de Lleida va desestimar a començaments d’aquest mes de febrer el recurs interposat pel Lleida CF contra la resolució de la Paeria del 28 de gener del 2022 que acordava la rescissió del conveni d’ús del Camp d’Esports, de propietat municipal, firmat el 2017. El jutge va basar la seua resolució en els arguments de la Paeria, que apuntaven que “el club no està al corrent de les seues obligacions amb Hisenda i Seguretat Social” i que “ha incomplert l’obligació de justificar les subvencions rebudes”. A partir d’allà, la Paeria, titular del camp, va preparar un altre conveni que es va fer públic ahir amb la seua voluntat que el Lleida CF continuï jugant al Camp d’Esports, però sota unes noves condicions que assegurin el compliment de la normativa. La proposta, anomenada d’“ús especial”, tindrà una durada de 4 anys i permetrà al club fer ús gratuït de la instal·lació, sense pagar cap cànon ni despeses de manteniment. A més, el Lleida podrà explotar els serveis de restauració, taquilles i altres activitats vinculades a la pràctica esportiva, i l’ajuntament vol que sigui el referent per a tots els clubs de la ciutat.
Tanmateix, per formalitzar l’acord, el Lleida CF haurà de sol·licitar oficialment l’ús de l’estadi i firmar el nou acord. L’alcalde ha fet una crida a la responsabilitat del club per acceptar les condicions i treballar conjuntament per la ciutat, l’afició i les empreses implicades en el projecte esportiu. “Aquest conveni serà el referent per a tots els clubs de la ciutat que utilitzen grans equipaments municipals”, va afirmar Larrosa, que va insistir que la intenció de la Paeria és recuperar el control de les instal·lacions públiques. Per la seua part, l’adjunt a la presidència del Lleida, Marc Torres, veu poc respecte en el fet que l’ajuntament hagi presentat la nova proposta alhora a la premsa que al mateix club i anuncia una querella per prevaricació, a banda de fer una crida a protestar davant del consistori dilluns.
La Paeria té raó que el conveni es va rescindir per incompliments abans d’arribar Pereira i que, per tant, calia redactar-ne un de nou, i el Lleida vol fer valer la seua història com a equip que representa la ciutat i creu que, amb l’obligació de renovar el contracte cada 4 anys, ningú voldrà invertir en projectes de futur, per si per qualsevol raó aquest pacte no s’acabés renovant. I un acord sobre aquesta qüestió podria ser la solució. En aquest punt, seria bo optar per la negociació, per la qual cosa el Lleida CF hauria d’apostar-hi més que per la confrontació i la judicialització, perquè aquestes guerres en res afavoreixen la ciutat ni el mateix club. Un equip històric que, malgrat els seus problemes, és la representació d’un sentiment de pertinença a la ciutat i el seu futbol.
