Europa davant del nou ordre mundial
Ningú no podia esperar que, gairebé cent anys després que els totalitarismes provoquessin un infern sense precedents a l’Europa del segle XX, el feixisme canviaria com si d’un virus es tractés. Els feixismes del segle XX donaven tot el poder a l’Estat autoritari; els del segle XXI l’hi arrabassen per donar-lo a les oligarquies, als immensament rics, que poden fer el que els doni la gana sense cap control en forma de lleis. Quan Trump es va convertir en president dels Estats Units per segona vegada, tothom deia que el que podia fer en la seua segona etapa era imprevisible. Havia guanyat les eleccions algú que quatre anys abans havia instat els seus seguidors a assaltar el Capitoli perquè no acceptava la derrota davant de Biden. Però per molt que poguéssim imaginar-nos un mandat inestable a nivell mundial, el que hem viscut en unes quantes setmanes ens ha deixat atònits. Trump ha declarat la guerra a la vella Europa a tots els nivells: econòmic, amb els aranzels; ideològic, acusant-la d’atemptar contra la llibertat d’expressió pels cordons sanitaris a la ultradreta, i diplomàtic, amb una marginació insòlita de la Unió Europea en un eventual procés de pau a Ucraïna. L’existència de la Unió Europea és el màxim assoliment polític derivat de la Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides del 1948 que, al seu torn, va ser la reacció més digna davant de l’horror dels camps de concentració nazis i el gulag soviètic, basada en un respecte escrupolós a la democràcia. A aquesta dignitat i a aquest respecte es van unir els Estats Units, que han anat de la mà amb Europa durant dècades. Fins a la irrupció de Trump en el seu segon mandat, en què ha deixat clar que menysté la UE i mira cap a Àsia. La Unió Europea no pot quedar-se de braços plegats. El nou ordre mundial que pretén Trump amb l’ajuda de l’inqualificable Elon Musk és esperpèntic. Recordem que la seua solució per acabar amb la guerra de Gaza, per exemple, és expulsar tots els palestins i construir-hi un paradís turístic. No cal dir res més. O sí: cal dir que és pràcticament impossible imaginar una forma més inhumana i indigna de procedir. Aquests dies tenim a Lleida el Nobel de la Pau Juan Manuel Santos, que avui serà investit honoris causa per la UdL i ahir va dir que, davant del desafiament de Trump, la Unió Europea ha de reaccionar de forma molt activa, de tal manera que si els Estats Units deixen la cimera del clima, Europa l’ha de liderar, i si Trump se’n va de l’Organització Mundial de la Salut, Europa s’hi ha de posar al capdavant. La solució passa pel diàleg i no pels autoritarismes extravagants de magnats consentits. Aquesta és la conclusió que es deriva de les paraules d’un dirigent polític que sap del que parla. Colòmbia va sortir de l’infern de la violència quan la va liderar aquest home valent i assenyat.
