Una amnistia que es limita a aplicar la llei
“La present llei orgànica amnistia els actes que hagin estat declarats o fossin tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa o comptable, vinculats a la consulta celebrada a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i al referèndum de l’1 d’octubre del 2017 [...] que s’haguessin fet entre l’1 de novembre del 2011, quan van començar a desenvolupar-se els fets del procés independentista, i el 13 de novembre del 2023.” Aquest és l’inici del punt segon del preàmbul de la llei d’amnistia aprovada pel Congrés el juny del 2024. Més endavant, en el títol I, que detalla tots els supòsits inclosos, cita específicament “els actes de desobediència, qualsevol que sigui la seua naturalesa, desordres públics, atemptat contra l’autoritat, els seus agents i els funcionaris públics o resistència”. Cadascú pot tenir la seua opinió sobre aquesta llei, també els jutges i els fiscals, però com passa amb les altres normes que emanen del poder legislatiu, aquests estan obligats a aplicar-la, llevat que sigui declarada inconstitucional. Per això resulta lògic que el jutjat d’Instrucció número 3 de Lleida hagi amnistiat onze lleidatans que estaven acusats d’alguns dels delictes abans citats. La llei només estableix com a excepcions els actes que hagin provocat la mort o la discapacitat, els que puguin ser qualificats de terrorisme d’acord amb una Directiva del Parlament i del Consell Europeu, els delictes de tortura, racisme, contra la independència de l’Estat, contra els interessos financers de la UE i contra la comunitat internacional. És evident que polítics, activistes i particulars que afronten causes judicials vinculades amb el procés no incorren en aquests supòsits, així que no hi hauria d’haver traves perquè fossin amnistiats més aviat que tard. El problema és que integrants de la cúpula judicial han decidit traslladar la seua opinió personal contrària a la llei a les seues funcions, amb l’objectiu de frenar o impedir-ne l’aplicació, com si el poder judicial fos una cambra legislativa superior.
Desnonaments tardans
Cinc dels 72 pisos del conflictiu bloc del carrer Santiago Rusiñol de les Borges van ser desallotjats ahir per ordre judicial, tot i que la majoria dels afectats ja havien marxat. Una mesura que arriba molt tard perquè la majoria dels habitatges han estat vandalitzats i desvalisats després d’anys d’ocupacions irregulars, situació que la desena de famílies que resideixen de lloguer han hagut de suportar. El dret a un habitatge és bàsic i cal vetllar per garantir-lo. No obstant, això no ha de ser obstacle per actuar contra okupes delictius que alteren la convivència.
