Els danys agrícoles de la fauna silvestre

Els agricultors de les zones afectades per la superpoblació de conills assumeixen una despesa d’entorn de mil euros per hectàrea, als quals cal sumar unes vint hores de treball, per posar tanques a les seues finques i protegir les seues explotacions dels rosegadors. “No és una solució, perquè trasllades el problema al veí, però et permet reduir els danys a la teua explotació”, coincidien a opinar per a SEGRE Núria Bacardí, Àlex Foix i Joan Piera, agricultors de l’Urgell afectats per l’emergència cinegètica. En el cereal, la disjuntiva es dirimeix entre collir o no fer-ho. Agricultura recomana protegir amb malla conillera els arbres, una operació que els agricultors veuen apropiada per al fruiter, l’ametller i l’olivera, que es planten a distàncies de 5x5 a 7x7 metres, però no per a la vinya, de més densitat. Davant d’aquesta realitat, el departament d’Agricultura prepara una nova ordre per concedir als agricultors ajuts per instal·lar les malles conilleres de protecció en els arbres. L’anterior, de fa dos anys, va acabar derivant en un fiasco, ja que únicament van arribar als agricultors 19.000 euros dels sis milions que hi havia consignats. Paral·lelament, la Generalitat ha confirmat que la mort de quatre ovelles fa uns onze dies al municipi de Castell de Mur es va deure a un atac del llop.

“És dur, però és el futur que ens espera”, va publicar l’alcalde de Sant Esteve de la Sarga i ramader Jordi Navarra en xarxes socials. Després de l’atac, Agents Rurals van portar a terme tasques de seguiment del llop a la zona. També van advertir ramaders sobre la possible presència d’aquesta espècie i els van assessorar sobre com protegir els seus animals. La predació a Castell de Mur arriba després que el Govern acceptés indemnitzar el bestiar mort a Boumort per l’atac del llop a finals del 2024. Als conills i ara als llops cal sumar evidentment els ossos i cabirols al Pirineu i els senglars, de forma que la preocupació pel descontrol de la fauna silvestre i els seus efectes adversos suposen ja un problema de primer ordre al camp i en algunes zones els danys poden arribar al 100% de la collita. La conselleria ha fet una crida al conjunt de la societat, a totes les administracions públiques i a les organitzacions i entitats que poden fer control cinegètic perquè ajudin, cadascú amb el que pugui, perquè el problema ha vingut per quedar-se. I la demanda és encertada perquè el descontrol i els danys són evidents, però correspon precisament a la Generalitat eliminar algunes traves burocràtiques que impedeixen la protecció dels camps contra alguns animals i posar els instruments necessaris per no minvar encara més el món rural i la seua agricultura i ramaderia. És una autèntica prioritat de cohesió i de reequilibri territorial i una baula imprescindible per a l’assentament als pobles.