El pírric ús del català a la justícia

L’ús del català per part dels tribunals segueix en retrocés. Segons les dades del departament de Justícia, en els partits judicials de Tremp i Vielha el percentatge de sentències escrites en català va ser del 0% l’any passat, és a dir, cap, i en el cas del de la Seu el tant per cent es va situar en un pírric 0,4%. En el conjunt de les comarques lleidatanes, les sentències en català van suposar el 2024 tan sols el 8,97% del total d’interlocutòries, per sota del 9,4% registrat el 2023, any que ja va marcar una caiguda en picat. En les dos últimes dècades, les resolucions en aquesta llengua han baixat a més de la meitat. Segons aquestes xifres, de les 11.354 sentències dictades l’any passat pels jutjats lleidatans, només 1.019 van ser en català. En el conjunt de Catalunya, el percentatge es va situar en el 6,7%. Per partits judicials, en el de Lleida va ser només del 5,5% d’interlocutòries en català respecte al total. El de Balaguer va anotar la xifra més elevada, del 33,7%, seguit de Solsona, amb el 25,5%, i Cervera, del 24,5%. Així mateix, un 29,2% dels advocats del torn d’ofici del Col·legi de l’Advocacia de Lleida estan inscrits en el programa de foment de l’ús del català, amb un augment respecte a l’any anterior. Per la seua part, David Casellas, president de la comissió de la llengua del Consell de l’Advocacia de Catalunya, considera que s’hauria d’exigir el coneixement del català als jutges i fiscals que exerceixin a Catalunya, però remarca que el més important és que els lletrats l’utilitzin sense “por” que els pugui perjudicar. “És una creença que des del Consell intentem revertir”, va assegurar.

D’altra banda, el membre de l’associació de jutges Àgora Judicial i magistrat d’un jutjat social de Barcelona Xavier González de Rivera creu que falta formació “efectiva” per a jutges, fiscals, lletrats de l’administració de justícia i funcionaris. Així mateix, considera que s’hauria “d’estimular” econòmicament l’ús del català als jutjats. Aquestes xifres i dades ens demostren clarament que en l’àmbit judicial és on trobem les vulneracions lingüístiques més greus, ja que és la mateixa administració la que no compleix la normativa. L’evolució decreixent de l’ús del català també la trobem als documents notarials, mercantils i registres de la propietat. El català, que ja viu una situació d’emergència al carrer i als establiments comercials i hotelers, és a l’UCI en l’àmbit judicial i requereix mesures urgents, constants i polítiques de discriminació positiva cap a la nostra llengua. L’idioma, que és la base de qualsevol cultura i societat que aspira a perdurar i mantenir la seua identitat, ha de ser útil i necessari en el dia a dia col·lectiu. El català no és un instrument polític ni patrimoni de cap partit, sinó la llengua oficial de Catalunya, i usar-lo i conèixer-lo ha de ser indispensable en tots els sectors de la nostra societat.