Les competències en immigració

Catalunya ha estat sempre terra d’acollida i mestissatges en els diferents episodis migratoris que s’han succeït al llarg de la història. Els més recents, els de principis de segle XX i últimes dècades del franquisme procedents de la resta de l’Estat espanyol, principalment d’Andalusia i Extremadura, amb un nivell altíssim d’integració, sobretot en segones generacions. Posteriorment, a finals dels anys 90, es produeix un fenomen nou de persones vingudes de països estrangers atrets pel progrés econòmic de Catalunya i les oportunitats de forjar una vida millor per a les seues famílies. Aquests moviments poblacionals des de països del nord d’Àfrica i Llatinoamèrica, però també de l’est d’Europa, la Xina, i altres llocs de la resta del món, coincideixen al nostre país amb un descens gradual de la natalitat i envelliment poblacional. El resultat és que en els últims anys, Catalunya ha guanyat gairebé dos milions d’habitants procedents de l’estranger o nascuts aquí de mares foranes. A nivell econòmic no admet discussió que la seua incorporació al món laboral ha estat clau per a moltes professions, des de les agrícoles a les industrials, de serveis, hostaleria, etc., i que la seua aportació per garantir les pensions del futur és vital per mantenir l’actual sistema. Però, evidentment, com en qualsevol col·lectiu que arriba massivament, també existeixen minories marginals que han incrementat el nombre d’estrangers a les presons i que han disparat algunes formes delinqüencials com l’ús d’armes blanques o de foc, en el cas dels càrtels de drogues. Per això, per regularitzar, controlar, integrar i poder disposar d’instruments per cohesionar tot el flux migratori és una bona notícia que Junts i el PSOE hagin pactat una delegació de competències a la Generalitat de tot el que està relacionat amb la immigració. L’administració de proximitat sempre dona més garanties d’èxit que el centralisme i de la mateixa manera que els consells comarcals gestionen millor els temes propis i la idiosincràsia de cada comarca, la Generalitat pot administrar amb més garanties els temes de migració, sobretot tenint en compte que Catalunya és la que té el percentatge més elevat d’aquests nous veïns de tot l’Estat. Intentar relacionar aquesta proposta amb el racisme, l’exclusió o la xenofòbia o veure en aquestes transferències de competències una ruptura de les fronteres o de desmembrament de l’Estat, és erroni, injust i només servirà per atiar encara més els arguments de l’extrema dreta. La immigració és una oportunitat, no un problema, i com a tal s’ha de tractar. Ara bé, viure a Catalunya té uns avantatges, però ha de tenir també unes obligacions mínimes de respecte a la llengua, la igualtat de sexes i la cultura. Es tracta sol d’unir drets i obligacions i d’ajuntar, no de dividir.