El valor dels oficis tradicionals
Que la millor manera de cuidar el medi ambient és que hi hagi gent a l’entorn rural és una frase gastada però amb un molt alt percentatge de veritat. I perquè hi hagi habitants als pobles i ciutats mitjanes, a més de mantenir les petites explotacions agroalimentàries, cuidar el comerç de proximitat, tenir serveis educatius i sanitaris de nivell i complementar amb empreses, grans o petites, que creen ocupació i progrés, és indispensable també intentar mantenir oficis que s’han perdut o s’han anat delmant per múltiples motius: des de la competència de grans cadenes, no poder-se guanyar la vida o la comoditat de dependre d’una nòmina en lloc de tenir un negoci propi, amb el que això comporta, de positiu i de negatiu. Per això és molt esperançador l’exemple, donat a conèixer ahir per SEGRE, d’una jove, Judit Morera, que aparca els seus estudis de fotografia per obrir un taller de costura, ja que el volum de treball que té des que va donar a conèixer la seua traça confeccionant vestits de diables li impedeix poder compaginar estudis i treball. I no ha de ser una anècdota ni un cas singular, sinó que pot servir de patró per a moltes persones amb habilitats, avui en desús, i que podrien dissenyar el seu modus vivendi partint d’oficis tradicionals amb molt de potencial. I aquí és on l’administració ha de ser un instrument de guia i oferir en l’àmplia oferta de Formació Professional un ventall d’ocupacions que s’adaptin a la demanda del mercat, però també que atenguin necessitats del present. Perquè per molt que la intel·ligència artificial i la tecnologia copin titulars i s’introdueixin a poc a poc en la nostra quotidianitat, tots continuem tenint unes necessitats bàsiques habituals, tant personals com familiars o de la llar, que requereixen tècnics, artesans o operaris de tota la vida, des de pintar una paret a arreglar una rentadora. A més, una cosa no està disputada amb l’altra i la prova la tenim que la Judit es va donar a conèixer precisament gràcies a les xarxes i la tecnologia i a partir d’allà no van parar de ploure-li ofertes de costura.
El Barça com a exemple
El canvi radical que està vivint la plantilla del Barça aquesta temporada és un clar exemple de com la mentalitat, l’esforç col·lectiu i la direcció d’un grup poden convertir un equip acomplexat i feble en un seriós aspirant a guanyar tots els títols de la temporada. Corren més, se sacrifiquen més i saben què han de fer en cada moment. Segur que han fet de la necessitat virtut i que si el club no arrossegués problemes econòmics el panorama hauria estat un altre, però també això pot servir de reflexió col·lectiva en l’escala de valors.
