La factura pendent de Rialb
El 14 de febrer de l’any 2000 la ministra Isabel Tocino (PP) va inaugurar el pantà de Rialb, l’última gran obra d’enginyeria hidràulica de Catalunya, amb capacitat per emmagatzemar 403,552 hm³ d’aigua. Les catastròfiques riuades del 1982 van posar en evidència la necessitat de regular el Segre en el tram mitjà. Rialb també havia d’assegurar el reg en 100.000 hectàrees de cultiu i obria moltes expectatives per consolidar el turisme d’interior. El preu que es va pagar per aquest gran embassament va ser molt elevat, i no només pels 104 milions pressupostats (més 48 en expropiacions). Rialb va condemnar el poble de Tiurana, que es va refer a prop de l’ermita de Solés. També hi va haver desallotjats a Bassella. En total es van comptabilitzar 426 afectats, que fan un balanç agredolç d’aquests 25 anys. Rialb no s’ha omplert fins ara, un quart de segle després de la inauguració, i els alcaldes de Tiurana i la Baronia de Rialb asseguren que encara no s’han pagat totes les compensacions pendents. Calculen que encara se’ls deu entre dos i tres milions d’euros. Ningú dubta que el pantà de Rialb era necessari i que ha aportat beneficis a la Noguera i a l’Alt Urgell, a banda de donar seguretat davant de possibles avingudes, però no és acceptable que els qui van pagar amb el desarrelament aquest progrés assegurin que no poden regar perquè se’ls van reservar 18 hectòmetres que l’últim Pla Hidrològic es va carregar. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha de revisar aquests comptes i assegurar que els qui ho van perdre tot, encara que fossin compensats econòmicament en el seu moment, cobrin el que els correspon i, per descomptat, es beneficiïn de l’aigua que els va deixar sense arrels. “Encara dol”, coincideixen els afectats entrevistats per aquest diari. És més que nostàlgia. Ells no poden fer seu el títol de la primera gran novel·la de l’enginyer que va projectar la presa, Volverás a Región, de Juan Benet. Ells no poden retornar a la seua particular Regió. Que almenys siguin compensats degudament.
Ferides obertes
El Congrés que Esquerra Republicana ha celebrat el cap de setmana a Martorell ha posat de manifest que, encara que l’oposició interna a Junqueras s’ha desinflat, l’històric partit està encara lluny d’exhibir unitat. L’informe presentat per Joan Tardà sobre l’estructura B d’Esquerra que entre 2019 i 2023 va encarregar campanyes tan reprovables com la de l’Alzheimer contra els germans Maragall va caure com una gerra d’aigua freda entre els afins a Marta Rovira i Pere Aragonès. Sergi Sabrià, Oriol Lladó i Marc Colomer van ser assenyalats, malgrat que no es pronunciessin els seus noms. La ferida interna encara està oberta.
