Desaprofitament alimentari
El Congrés va aprovar ahir la llei contra el desaprofitament alimentari, que inclou mesures com l’obligació que bars i restaurants ofereixin envasos per emportar-se les sobres, l’exigència que els supermercats donin els excedents i la imposició que totes les empreses de la cadena alimentària comptin amb plans per evitar que el menjar acabi a les escombraries. La llei de Prevenció de les Pèrdues i el Desaprofitament Alimentari pretén reduir la xifra global d’aquest malbaratament, que el 2023 es va situar a Espanya en 1,214 milions de tones, segons les últimes dades del ministeri d’Agricultura. Mentrestant, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) estima que cada any es malgasten al món uns 1.300 milions de tones, al voltant del 30% dels aliments que es produeixen, amb un alt cost ambiental. Les diferents patronals i associacions de la cadena alimentària coincideixen que és una llei pionera en un país europeu, malgrat que ja n’hi ha una precisament a Catalunya, que va ser la primera comunitat que es va preocupar per evitar el desaprofitament alimentari. Aquestes lleis, tant la catalana com ara l’espanyola, compleixen tres objectius: el social, perquè s’evita tirar menjar; l’ambiental, perquè fabricar aliments suposa consums d’aigua, energia i gestió de residus que es perdrien; i també l’econòmic, perquè produir per acabar a les escombraries és perdre eficiència en la gestió. Fa anys que les indústries d’alimentació i begudes fan donacions d’aliments i a Lleida i Catalunya sencera el Banc dels Aliments fa anys que pica pedra per evitar aquest desaprofitament i afavorir així els més necessitats. Queda encara una assignatura pendent i és la del consumidor perquè a les llars és on més aliments es malgasten. I aquests sobrants provoquen al seu torn un altre problema en les recollides d’escombraries i les insuficients xifres de reciclatge, a més de l’incivisme dels qui tiren aquests residus fora dels contenidors i de persones vulnerables que els regiren per falta d’aliments.
Aigua i modernització
Va encertar el president de la Generalitat, Salvador Illa, quan a la Fira de Sant Josep de Mollerussa va assegurar que la modernització del canal d’Urgell i la resta d’obres d’estalvi d’aigua s’han de fer igualment per molt que plogui perquè és precisament en temps de bonança quan cal planificar els d’escassetat. El reg a manta ha de passar a la història perquè per més que una part d’aquesta aigua passi als aqüífers, les previsions del canvi climàtic, basades en estudis científics i estadístics, són molt clares quan auguren llargs períodes de sequera que afectaran directament l’agricultura.
