Aprendre sense importar l’edat
En els temps que vivim jubilació no és en absolut sinònim de decrepitud ni d’apatia o inactivitat, sinó tot el contrari. Cada vegada hi ha més més actius que dediquen el temps lliure de què, en aquesta etapa vital, gaudeixen amb més folgança a les més variades activitats que havien tingut aparcades o relegades en l’època en què les ocupacions laborals tenien destacat protagonisme. Un dels exemples d’aquesta vitalitat i les ganes d’aprendre el trobem a les Aules d’Extensió Universitària (AEU), que s’estan implementant per les diferents comarques de Lleida d’una forma imparable. Aquesta iniciativa, en el cas de Ponent, va iniciar les seues activitats el curs 1981/82, sota la tutela acadèmica dels centres universitaris que llavors depenien de la Universitat de Barcelona (Estudi General de Lleida). El febrer del 1989 es va constituir l’associació i el 10 de juny del 1991 es va firmar un primer conveni de col·laboració entre l’entitat, l’Agrupació de Formació Permanent de les Aules de la Gent Gran de Catalunya (Afopa) i l’Estudi General de Lleida, segons la informació que consta a la UdL. Amb el pas dels anys, com dèiem, les Aules han suposat un autèntic revulsiu per als grans, guanyant cada vegada més protagonisme i, en l’actualitat, ja són 33 les implantades a la demarcació després de sumar-s’hi recentment les d’Alpicat, Torà i la Pobla de Segur, amb més de 7.500 inscrits en conjunt. Un cas curiós és el de Torà, on l’entitat compta amb 109 alumnes, la qual cosa representa el deu per cent de la seua població.
També l’AEU d’Alpicat ha suposat un autèntic revulsiu ja que, en només tres setmanes, va arribar als 170 inscrits. El gruix de les activitats de les qual disfruten se centra en conferències de les més variades temàtiques, i també tenen espai destacat en la seua programació els concerts, sortides culturals i fins i tot cursos d’idiomes. Ofereixen, doncs, un ventall de propostes d’allò més variat amb un objectiu clar: continuar aprenent sense tenir en compte l’edat.
Tavascan, punt final?
L’estació d’esquí de Tavascan, l’única municipal catalana, ha acabat la temporada i potser ha tancat les seues pistes per sempre, ja que l’ajuntament de Lladorre, al qual pertany, no pot fer front a les despeses de manteniment. Després de 28 anys en actiu, aquest motor econòmic del municipi està ara pendent que Ferrocarrils de la Generalitat n’assumeixi la gestió, una cosa a què FGC ha mostrat predisposició. És necessari buscar solucions perquè activitats que, a banda d’atreure turisme, aporten llocs de treball es mantinguin i fins i tot es millorin, especialment en aquelles zones en les quals la despoblació és més que una amenaça.
