Infiltracions que perjudiquen la salut democràtica
Un agent de la Policia Nacional es va infiltrar entre els anys 2019 i 2021 en entitats de l’esquerra independentista de Lleida utilitzant la identitat falsa de Joan Llobet Garcia. Ho va fer participant en activitats de l’Ateneu Cooperatiu La Baula, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Endavant, així com en les protestes i la tancada a la seu del rectorat de la Universitat de Lleida (UdL) en suport de Pablo Hasél. Ho va revelar ahir La Directa, en el que ja és el sisè cas d’infiltració durant el procés en els grups més d’esquerres que defensen la independència de Catalunya. Portaveus de les entitats afectades a Lleida van anunciar que, al marge de preparar una resposta col·lectiva i política, tenen previst presentar una querella criminal contra la cúpula del ministeri de l’Interior. Caldrà veure quina resposta dona la justícia a aquesta denúncia, encara que altres de presentades per casos anteriors ni tan sols han arribat a ser admeses a tràmit. Però més enllà de l’àmbit judicial, la direcció de les forces de seguretat i el ministeri de l’Interior han de posar límit a aquestes accions per una qüestió de salut democràtica. Cal partir de la base que la Constitució consagra la llibertat d’associació i la llibertat ideològica com dos dels seus drets fonamentals, i el que no poden fer els cossos policials és practicar la infiltració amb caràcter prospectiu en entitats legalment constituïdes. Actuar d’aquesta forma perquè algun mandatari pensi que alguna vegada un desordre de carrer podria acabar donant pas a un acte terrorista és una amenaça per als drets anteriorment citats.
Batalla per la universitat
El Consell de Ministres va aprovar ahir tramitar per urgència un decret per endurir els requisits per crear una universitat privada. Entre altres aspectes, serà obligatori disposar d’un informe vinculant elaborat per l’Agència Nacional d’Avaluació i Acreditació o les agències autonòmiques equivalents, així com tenir una massa crítica mínima de 4.500 estudiants en els 5 primers anys de funcionament. Aquesta decisió ha desencadenat una nova tempesta política entre el PSOE i el PP, després que les comunitats on governen els populars, especialment Madrid, hagin estat les que han facilitat més l’obertura de privades. Tenint en compte que les universitats espanyoles no figuren entre l’elit mundial –la de Barcelona és la primera en el prestigiós rànquing de Shanghai i se situa entre la 150 i la 200– no sembla forassenyat intentar garantir que totes tinguin la màxima qualitat possible, i seria bo que d’una vegada per totes la política educativa es basés en grans consensos en detriment dels interessos partidistes.
