Sentència ‘no política’ sobre l’art de la Franja
L’Audiència Provincial d’Osca veu acreditada la pertinença dels 111 béns sacres de la diòcesi de Lleida a les parròquies de Barbastre-Montsó. Estima en part els recursos presentats pel bisbat i el Consorci del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida pel que fa a les costes del judici i desestima el recurs de la Generalitat. La sentència ara dictada és la resposta al recurs d’apel·lació d’institucions catalanes contra la sentència del jutjat de Barbastre número 1 del 10 de desembre del 2019, que va ser l’encarregat d’enjudiciar el plet pels 111 béns sacres de parròquies de la diòcesi de Lleida que després van passar a les de Barbastre-Montsó i que va ordenar la immediata entrega de les obres a cadascuna de les parròquies. En una àmplia argumentació, el tribunal desgrana tots i cada un dels motius al·legats pels recurrents per acabar concloent la desestimació dels recursos presentats a excepció de les costes del judici. Davant les qüestions plantejades, i en concret a l’al·ludir el bisbat de Lleida al perjudici que la devolució ocasionaria als drets dels catalans, el tribunal diu que “el present procediment és estrictament jurídic, no polític, i no valen més els drets dels ciutadans catalans ni els dels ciutadans aragonesos, per més que a la resolució en un o un altre sentit se li pugui pretendre nuar un significat diferent. En qualsevol cas, queden garantits els drets de tots els ciutadans espanyols a la protecció dels béns d’interès cultural i a l’accés als mateixos, ja que la decisió sobre la propietat dels béns no fa desaparèixer les competències de les diverses administracions en relació amb aquests béns”. Recorda també que el que es discuteix és exclusivament la propietat i el seu trasllat. Davant d’aquest nou revés al reconeixement fet per la diòcesi de Lleida per conservar l’art i la unitat museística, que és una premissa preservada i aconsellada arreu del món, hi ha precisions. La més important i transcendent és sens dubte que el tribunal nega el caire polític del litigi, quan aquest es va iniciar precisament per qüestions estrictament polítiques al sol·licitar que les parròquies aragoneses integrades a la diòcesi de Lleida, per història i proximitat, passessin a l’aragonesa de Barbastre-Montsó i fer coincidir així les fronteres administratives amb les eclesiàstiques. I són arguments fonamentalment polítics els que han alimentat l’enfrontament entre el Govern aragonès i el català i han impossibilitat un acord de veïnat, que sens dubte hauria afavorit els visitants i hauria preservat la unió d’aquests tresors eclesiàstics que la diòcesi de Lleida va reunir, va conservar, va comprar i va guardar. Com política va ser la decisió d’emportar-se les obres de Sixena amb nocturnitat i traïdoria aprofitant l’aplicació del 155 en ple procés.
