Guerra comercial que perjudica els ciutadans
La guerra comercial a nivell mundial desencadenada pel president dels Estats Units, Donald Trump, amb la imposició d’un aranzel general a les importacions del 10% i d’altres de molt més alts en funció dels països –com el 34% als productes de la Xina o el 20% als de la UE– ha provocat una caiguda generalitzada a totes les borses, inclosa la de Wall Street. És el primer efecte visible del que diversos experts coincideixen a qualificar com el canvi més gran en el comerç mundial dels darrers cent anys i tot apunta que les conseqüències negatives s’aniran ampliant les properes setmanes i mesos, a mesura que els altres estats imposin aranzels similars als articles procedents dels EUA, com ja ha anunciat la Xina. Les empreses i països per als quals el mercat nord-americà és un dels grans destinataris d’exportacions seran els principals afectats, perquè per molt que busquin alternatives, serà difícil que aquestes puguin tenir un volum similar de demanda. Pel que fa específicament a Lleida, la dependència dels EUA no és gaire alta, excepte en alguns sectors com l’oli o empreses de maquinària agrícola. Entre aquestes últimes hi ha casos com el que il·lustrem en la nostra edició d’avui, en què la meitat de la seua producció s’exporta a aquest país. En més o menys proporció, l’activitat econòmica mundial es ressentirà en un moment en què ja existia el temor d’una possible recessió, que ara pren cada vegada més força. Com sempre, els principals damnificats serem els ciutadans corrents, perquè a part dels llocs de treball que es puguin perdre, està clar que una guerra comercial comportarà un increment de la inflació, la qual cosa perjudica especialment les persones amb menys ingressos. La paradoxa és que el president de la Reserva Federal nord-americana, Jerome Powell, ha advertit públicament que la imposició d’aquests aranzels provocarà també aquest efecte en el seu propi país. En aquesta línia, un estudi del Laboratori de Pressupost de la Universitat de Yale quantifica en 3.800 dòlars a l’any el sobrecost mitjà que haurà de suportar cada llar nord-americana. A més, diversos informes indiquen que tampoc no serviran per enfortir l’activitat industrial a nivell nacional, almenys a curt termini, quan era un dels objectius declarats per Trump. Sempre hi ha l’esperança que aquest acabi fent marxa enrere o que la resta del món sigui capaç d’articular estratègies que limitin els danys, però aquesta i altres decisions que el president nord-americà ha adoptat durant els primers mesos del seu nou mandat demostren els riscos que comporta posar-se en mans de líders populistes que prometen solucions fàcils a problemes complexos i que al final només acaben beneficiant els més poderosos en detriment de la majoria dels ciutadans.
