Claus per a l’ocupació

‘Burnout’. Síndrome del treballador cremat

El terme burnout es fa servir en psicologia per definir la situació d’estrès crònic patida per alguns treballadors (h/d) sotmesos a unes excessives demandes, que acaben esgotant els recursos psicològics amb els quals compta la persona a l’hora d’afrontar la seua feina.

Les causes s’han de buscar tant en la mateixa tasca (exemples d’això serien la monotonia, la falta de contingut o la sobrecàrrega de feina) com en les demandes d’aquesta (exigències de caps i usuaris), i que acaben provocant efectes indesitjables sobre el treballador, com per exemple són la pèrdua de la motivació, la irritabilitat i l’estrès; sobre el treball, amb la disminució del rendiment i els errors d’execució; i també sobre els usuaris i clients, que deixen de ser atesos de manera satisfactòria.

Els professionals del camp assistencial, ensenyament i tots els que mantenen un estret contacte amb el pacient o usuari figuren entre els col·lectius amb una proporció més gran de professionals afectats per aquesta situació de desgast emocional, provocada més per les intransigències que per l’exigència de la professió.

‘Boreout’. Síndrome del treballador avorrit

L’advocat laboralista Àlex Fontelles revelava recentment que la síndrome boreout és el nou mal laboral de la societat actual. Boreout és el terme encunyat per expressar el sofriment experimentat per alguns empleats que, davant de la falta de treball provocada intencionadament pels superiors, passen el dia intentant trobar tasques amb què completar la jornada laboral. Aquests aturats en el treball estan en una situació de persecució i mobbing que pretén que el treballador sotmès, treballador privat o funcionari, acabi renunciant a la seua ocupació. Qüestió sempre més econòmica i políticament “més correcta” per a l’Organització que la d’acomiadar i indemnitzar l’empleat.

Víctimes, botxins i àngels

La incomprensió sociolaboral cap a qui pateix la síndrome boreout és absoluta per part del seu entorn. Víctimes de la paradoxa de cobrar sense treballar estan arraconats al seu propi lloc de treball i ningú no entén com poden queixar-se per no treballar si segueixen cobrant! I tots podem ser els seus botxins, si creiem que és fàcil abordar aquesta situació idíl·lica de cobrar i no treballar. Philippe Rothlin i Peter R. Werder assenyalen al llibre El nuevo síndrome laboral Boreout la infraexigència de la tasca com una de les causes del nou mal.

Provocada pel buit de contingut induït o perquè l’empleat està sobrequalificat per al lloc de treball, és una qüestió que s’evitaria amb un procés de selecció adequat.

Per fortuna, a les terres de Lleida hi ha molts i excel·lents exemples d’empreses i treballadors àngels que saben construir un clima laboral que promou el desenvolupament personal i professional com a únic antídot capaç d’evitar l’aparició de símptomes negatius en la salut laboral.

El cas més significatiu és el de Borges International Group, els treballadors del qual gaudeixen de flexibilitat laboral, i l’empresa compta amb el reconeixement del Premi Nacional a la Flexibilitat Laboral.