Solidaritat vs. crueltat

Solidaritat ‘versus’ crueltat. Cara i creu de l’empatia

Treballar aquests últims dies del mes d’agost, fer esport, intentar descansar o realitzar qualsevol activitat al nostre país és fer-ho sota els efectes desoladors dels recents atemptats de Barcelona i Cambrils.

Procurem, al mateix temps, recuperar la normalitat i mantenir-nos connectats emocionalment amb el dolor de les víctimes i els seus familiars en un intent d’oferir-los suport i solidaritat.

El complex circuit de l’empatia

Les persones disposem d’un complex mecanisme cerebral relacionat amb l’empatia, format per diferents elements com l’escorça prefrontal medial –que quan no funciona adequadament és capaç de produir desinhibició social–, l’amígdala lligada a l’aprenentatge emocional o l’illa inferior, que ens permet la identificació amb l’estat emocional d’altres persones. Quan aquestes parts del cervell treballen com si d’un veritable circuit integrat es tractés, el resultat és un comportament solidari i empàtic. Però quan alguna d’aquestes peces es desconnecta o entra en un estat d’hipoactivitat, l’efecte que produeix en qui l’experimenta és d’insensibilitat davant del dolor dels altres, que el pot portar a cometre tota mena de crueltats sense que aparegui en aquesta persona el més petit remordiment envers les seues víctimes, la qual cosa farà molt difícil la reinserció.

La crueltat

Són diverses les causes que la ciència assenyala com a origen de la crueltat: lesions, genètica, ambient, etc. És conegut el cas de Phineas Gage, que després de patir un brutal accident va passar de ser una persona amb un caràcter normal a ser un individu antisocial i incapaç de mostrar cap mena d’inhibició. Quan anys més tard la neurocientífica Anna Damasio va realitzar una ressonància magnètica funcional al seu crani, va comprovar el mal a l’escorça prefrontal, mecanisme bàsic en el circuit de l’empatia i causant del seu canvi de comportament. Per la seua part, el catedràtic de psicopatologia Simon Baron assenyala al seu llibre Empatia zero com en l’origen d’aquesta hi ha alguns gens. També les causes ambientals, com ara l’exposició a l’estrès en els primers anys de vida, afecten el desenvolupament i la maduració del cervell.

Que es tradueixi després en un comportament violent o solidari vindrà provocat per elements socialitzadors, com és ara la família, capaç d’inhibir les esmentades conductes, o per elements potenciadors i tòxics, com la presència de lideratges polítics o religiosos orientats a la destrucció.

La solidaritat

Per fortuna, el circuit de l’empatia funciona correctament en la gran majoria de la població humana i també en l’animal. Expliquen els mitjans de comunicació que al cap de pocs minuts de produir-se les tragèdies de Barcelona i Cambrils es va desencadenar un immens cabal de conductes solidàries: cirurgians, psicòlegs, pediatres, taxistes i donants de sang alertats per la trucada interna del seu rellotge empàtic van acudir espontàniament demostrant, una vegada més, com les persones guarden a dins, segons Simon Baron, el més gran dels tresors: l’empatia.