Claus per a l’ocupació

La destrucció creativa. Paradoxa del progrés

Un dels màxims exponents del management actual, Jonas Ridderstrale, Doctor en Economia per la Universitat d’Estocolm, afirma que finalment Karl Marx, després de molts anys d’espera, veu complerta la seua profecia que els treballadors siguin els propietaris del principal mitjà de producció: el cervell!

El que ens pretén transmetre el consultor és que les batalles professionals de la majoria dels empleats actuals, i fins i tot dels que busquen feina, no es lliuren en una cadena industrial o al voltant d’una taula de negociació, que la força motriu que mou cada una de les professions ja no és el vapor, l’energia elèctrica o qualsevol altra de renovable... La veritable força que mou el món, també el laboral, és l’energia intel·lectual i els professionals que les lliuren ho fan en un reduït espai interior anomenat cervell, els resultats del qual fan després visibles en un escenari exterior (mercat), en competència amb la resta de competidors.

L’emprenedor. L’‘assassí’ de velles idees

L’emprenedoria, la creativitat, la innovació, són de manera germinal i conceptualment la llavor que donarà com a resultat la mort d’unes idees i el naixement d’altres de noves en forma de nous productes o serveis que porten unes organitzacions a la desaparició i altres a emergir i ocupar l’espai del rànquing del progrés que abans ocupaven les primeres.

Els emprenedors i les emprenedores són els professionals que amb la seua creativitat veuen noves oportunitats de canviar millorant els productes i serveis a la societat.

Si apostes per ser assassí de vells models, com a emprenedor tens a la teua disposició un bon nombre de casos d’èxit, com el mètode Clean, d’Eric Ries, un autor que ens explica com va ser capaç de trencar amb un model de negoci tradicional en el sector de la distribució de llibres.

Claus perquè una organització perduri

La literatura empresarial és plena de casos d’empreses i marques que van ser líders en el seu sector i que avui les noves generacions ni tan sols coneixen (Kodak, Conorde, MSN Messenger, etc.). La clau per no entrar en aquesta llista de desapareguts està en el talent de les persones, en les capacitats que tenen els equips.

Si el màxim valor d’un professional és la seua experiència, la seua antiguitat, estar en un entorn sociolaboral tan canviant com l’actual pot ser obsolet. En la història de les grans empreses no sol complir-se la teoria de l’evolució i cap empresa fabricant de carros va donar origen a les empreses del sector d’automoció, ni les joguinaires van passar a liderar el sector dels videojocs. Acceptant el que ens diu la història, no tenim garantit que el nostre taller, botiga, fàbrica o despatx hagi de seguir la teoria darwinista.

El talent col·lectiu

Sent conscients que l’única garantia d’èxit és el talent i tenint en compte que l’evolució de la nostra intel·ligència individual està creixent generació rere generació de forma lineal i el coneixement ho fa de forma exponencial, l’únic talent capaç de garantir l’èxit familiar, organitzacional o social és el talent col·lectiu, el de l’equip. No estem tan lluny del lema dels mosqueters: en els equips, tots per a un i un per a tots!