Automatització i ocupació

Família o divorci?

L’escriptura i l’amor s’acaben de donar la mà la setmana de Sant Jordi. Us proposo que escriguem junts una història. En aquesta, tots i totes juguem un paper, és el relat de la nostra vida laboral.

Comença amb una família clàssica, uns cònjuges, en aquest cas de diferent gènere, la senyora Automatització –Auma per a la família–, el senyor Ocupació –Leo– i una filla, fruit del seu matrimoni, que tots coneixem per Productivitat, d’ara endavant Produ.

Al llarg de les últimes generacions, la família ha passat per diferents vicissituds i la salut de la seua filla Produ i la de tota la família laboral s’ha mesurat mitjançant un termòmetre que, encara que no funciona amb mercuri, és un instrument de la màxima fiabilitat a l’hora de parlar de la salut laboral –és el salari.

Primeres generacions. Etapa de la revolució industrial

Des de les seues primeres generacions, Auma i Leo van tenir detractors acèrrims, els més coneguts van ser els ludites, que afirmaven que el matrimoni entre Auma i Leo era impossible i que per salvar Leo havíem de separar-lo d’Auma.

Els ludites van viure durant la revolució industrial i convençuts que la mecanització –mare de l’actual robotització–, destruiria l’ocupació, van lluitar amb totes les seues forces contra el capital que pretenia substituir-los per màquines.

Entre l’any 1810-1816, enmig d’un atur descomunal i davant de l’amenaça dels nous telers de la potent indústria tèxtil britànica, van començar a destruir-los i a cremar-los. La resposta del govern anglès va ser la de fer servir l’exèrcit i aixafar la lluita i la vida de més d’un centenar de ludites –de persones–. Els acusaven de patir una malaltia contagiosa, la tecnofòbia.

Automatització. Ocupació, productivitat i salaris

Pocs posaven en dubte que si Auma anava bé –automatització, robotització–, també anaven bé Produ i Leo. Des de la Segona Guerra Mundial, l’automatització augmentava la productivitat, l’ocupació i els salaris. Alguns científics actuals ja el qüestionen, el professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts Erik Brynjolfsson assenyala que la robotització és un destructor de l’ocupació menys qualificada i culpable de crear salarialment importants bretxes socials. Un altre estudi recent de CaixaBank assenyala que la riquesa neta dels mil·lenistes (actius menys deutes) és una vintena part de la que posseïa la generació X quan tenien la seua mateixa edat.

Estem, doncs, davant d’una economia dual dominada per gegants (Google, Amazon, Zara, etc.) amb uns efectes beneficiosos relacionats amb la reducció dels costos i la popularització dels preus i amb una cara fosca i d’efectes perniciosos que tenen a veure amb la desigual distribució de l’enorme riquesa que generen.