El mercat laboral

A propòsit de Florentino

Un doble comportament implica una doble personalitat? A través de diferents mitjans de comunicació hem escoltat àudios en els quals l’esmentat president qualifica, suposadament, alguns exprofessionals del seu club amb un llenguatge crític i carregat de qualificatius que poden denotar menyspreu. El record que tots tenim del seu discurs públic estava sempre dirigit a exaltar els seus valors i a indicar com la seva excel·lència contribuïa a engrandir la llegenda del seu club.

En cas de ser certs els àudios, el problema no serà que la seua valoració sobre uns mateixos professionals sigui diferent segons el context. Això és normal en el comportament humà i no implica per això tenir una doble personalitat. L’estrany és que la seua opinió sigui diametralment diferent segons el context. De fet, la versió DISC Extended basada en els treballs de Carl Gustav Jung i William M. Marston destinada a avaluar la personalitat, ens ofereix com és el perfil d’un individu atenent tant el seu comportament natural com l’adaptat en funció de la situació.

Estil natural vs. adaptat

La personalitat d’un individu ve definida en funció d’ambdós estils de comportament. El primer és intrínsec, és el que es manifesta de forma espontània i amb el qual se sent més còmode i confortable internament. L’adaptat o extrínsec és el que ens mostren les persones en el seu comportament extern, el que fem servir per adaptar-nos conscientment a cada situació.

L’ideal, tant per al mateix individu com per als que els pateixen, és que ambdós comportaments coincideixin i, si es produeix aquest miracle, estarem parlant de comportaments autèntics i sense doblecs.

El que és més difícil de saber, amb les suposades manifestacions de l’esmentat president i amb les de molts altres líders, és quan es comporten d’una forma natural i quan d’una forma adaptada.

‘A propòsit de Henry’

Entre les variables que influeixen en la personalitat de l’individu hi ha la memòria. Tots recordem com Henry Turner (Henry Ford a l’esmentada pel·lícula), arran d’un tiroteig, perd la memòria i a partir d’allà la seua personalitat canvia radicalment.

Un estudi actual de la Universitat de Navarra ens indica que els records influeixen en la nostra personalitat i en la manera en la qual hem de tenir especial cura amb els referits a episodis negatius, ja que aquests són com una dalla capaç de podar les ramificacions neuronals i afectar molt negativament la nostra memòria i amb això la personalitat.

Són, doncs, els actes i les manifestacions públiques dels nostres líders les úniques pautes que tenim per conèixer la seua personalitat, ja que en poques ocasions ens arriba el seu autèntic estil natural i quan això ocorre probablement ni sigui pel camí més ètic i també pot ser que sigui una altra forma de conducta adaptada.