Taules calentes vs. empleats freds

La pandèmia ha portat les empreses a experimentar canvis substancials en els seus models organitzatius.

Primer va ser la irrupció espontània i forçosa del teletreball, després, i de forma més meditada, l’adaptació de models híbrids que combinen el presencial amb el treball en remot i, ara, amb l’aparició de les hot desk o taules calentes, s’acaba en part amb el concepte de taula/lloc de treball en propietat. La realitat actual està passant per la implementació de fórmules de semipresencialitat que comportaran unes conseqüències sociolaborals, legals i econòmiques impossibles encara de predir.

Empreses, sindicats i administració hauran de definir i negociar com serà la relació laboral en aquest nou entorn.

De moment, aquest mes de setembre, l’Audiència Nacional ha desestimat la reclamació sindical presentada davant de la implantació d’aquest sistema de taules calentes per part d’una important empresa andalusa.

Open spaces

La transició des del vell concepte de treballadors propietaris del lloc de treball en què tots coneixien on estarien asseguts i al costat de qui, està passant a un altre en què els empleats que no assisteixen cada dia a l’oficina, per viatges de feina o per treballar a distància, hauran de reservar la taula per al seu proper dia de treball a les instal·lacions de l’empresa.

Res diferent al que ja fem quan desitgem reservar en un restaurant o la pista de pàdel, cosa que provocarà canvis culturals que aniran més enllà de l’objectiu principal d’optimitzar els espais de treball, ja que ens trobarem amb empleats que canvien freqüentment de veïns, amb la impossibilitat afegida de personalitzar el lloc de treball o de deixar els papers a sobre de la taula d’un dia per l’altre.

I tot plegat, en un nou escenari que passa d’oficines amb despatxos, divisions internes i estanques a un altre amb oficines diàfanes i batejat a l’església de la comunitat laboral com a open spaces.

Coworking vs. open spaces

El coworking naix a San Francisco l’any 2005 i ho fa com a resposta que professionals de diferents sectors puguin treballar en un mateix espai fora de les instal·lacions de les seues empreses o que els emprenedors puguin disposar d’un espai laboral amb altres persones que puguin tenir les mateixes inquietuds.

Compta amb els avantatges que suposa la reducció de costos al treballar en una mateixa sala, el d’evitar l’aïllament i la solitud que pot implicar treballar en teletreball, fomenta la relació amb professionals de diferents sectors i amb això la creativitat, tot plegat sense tenir la necessitat d’anar cada dia a l’oficina, de realitzar un trasllat de la residència o de realitzar teletreball. Segurament, en les pròximes dècades, els models d’organització del treball inclouran cada vegada un major percentatge de coworking extern, de coworking intern/open spaces i de teletreball, en detriment de l’oficina compartimentada i presencial.

En definitiva, que en una apropiació a la biologia del concepte híbrid per part d’altres disciplines passem a tenir cotxes híbrids, fórmules de treball híbrides i fins i tot intel·ligència híbrida (IA i Humana). Esperem que, en els propers anys, almenys majoritàriament, les persones continuem sent autèntiques i no híbrides.