Bèstia de Planeta vs. Nobel d’economia

L’Acadèmia sueca té assenyalat al calendari, amb lletres d’or, el proper dia 10 de desembre, que és la data prevista per a l’entrega del Premi Nobel d’Economia del 2021. I per no ser menys que el premi Planeta, també l’han atorgat a tres autors, en aquest cas investigadors i no guionistes, com és el cas dels escriptors autors del llibre La Bèstia. En el cas dels tres professors d’economia, cada un ha aportat les seues pròpies investigacions per ajudar-nos a entendre el complex mercat laboral i els tres basant-se en experiments naturals.

El canadenc David Card en relació amb l’economia del treball, i l’holandès Guido Imbens, juntament amb l’americà Joshua Angrist, sobre les relacions causals que es donen a l’esmentat mercat. Els tres investigadors passen així a glossar la prestigiosa llista oberta per Albert Einstein l’any 1895, que si bé aquest no va incloure els economistes en el seu testament, des del 1968 sí que reben el guardó i la dotació econòmica gràcies al Banc Central Suec, amb la qual cosa no és un Nobel, encara que popularment se’l reconegui com a tal. Dit sigui de passada: la dotació és menor que la del Premi Planeta d’aquest any.

Oferta, demanda i salaris en el mercat laboral Pel que he pogut llegir sobre el professor David Card, la seua gran aportació a l’economia del mercat laboral és que les seues investigacions no estan basades en hipòtesis ni en simulacions d’una determinada realitat, sinó a observar determinats fenòmens socials com l’emigració massiva cap a una zona o ciutat determinades i veure com aquesta variable –entrada de treballadors en el mercat laboral– influeix sobre algun aspecte d’aquest, com pot ser el salari en aquesta zona. Després d’estudiar l’arribada d’emigrants a la ciutat de Miami i, en conseqüència, comptar amb una oferta més gran de mà d’obra en aquest mercat, va seguir i va estudiar el comportament dels salaris dels treballadors d’aquesta zona i va comprovar com aquests no es van veure afectats a la baixa com es podria esperar en un mercat de més oferta d’empleats. Una altra de les conclusions a les quals ha arribat el professor David Card, i per les quals se li atorga el preuat guardó, és per demostrar com la pujada del salari mínim per si mateixa no acaba generant necessàriament un atur més elevat.

Mercat laboral i altres mercats Encara que tots els mercats es regeixen per les lleis de l’oferta i la demanda, el laboral té algunes característiques comunes i altres de diferencials. Entre les últimes hi hauria aspectes com la pujada de preus/salaris, que no porta necessàriament a una quantitat més gran d’empleats que ofereixin el seu treball, o la major intervenció de l’autoritat administrativa per tal de protegir els drets de la part més vulnerable. Entre les comunes, podríem ressaltar la garantia sobre la qualitat del treball ofert i que, a priori, ve avalat per les titulacions que simulen el que són les certificacions i segells de qualitat dels productes a la resta de mercats.

Potser l’element diferencial més substancial sigui el mateix treball, que si en tots els mercats el producte té un component important d’esforç personal, al mercat del treball, aquest últim, és per si mateix esforç i valor personal al cent per cent dels qui el realitzen.