De la finestra de la pantalla a la porta del metavers laboral

Si amb la pandèmia una part de la feina va passar de presencial a manera remota, ara una proporció important de professionals treuen el cap diverses vegades al dia a les finestres de les pantalles per mantenir contacte professional amb els mateixos equips de l’empresa, clients i proveïdors situats en punts geogràfics diferents. La revolució tecnològica continua el seu curs i ens situa a les portes d’un nou univers laboral, d’un nou context anomenat metavers laboral, que més que permetre’ns treure una finestra, ens oferirà una porta d’accés per la qual ens endinsem de ple en aquest nou món. Primer va ser utilitzat pels videojocs, després per les empreses de formació online com Madrid Content School i ara el potencial de metavers ha portat Mark Zuckerberg a rebatejar Facebook com a Meta, en una clara aposta per aquest nou món digital i incorporant l’esmentat concepte meta a l’estratègia de la companyia per als propers anys.

Què és el metavers laboral? El concepte de metavers va ser encunyat per l’autor Neal Stephenson l’any 1992 a la seua novel·la Snow Crash on, ja llavors, un nou tipus de virus amenaçava d’atacar els seus habitants i per als quals la seua única sortida era refugiar-se en un món virtual que va batejar com a metavers. La paraula està composta pel prefix meta, que és una preposició grega que significa més enllà i l’acabament vers, presa del concepte univers, cosa que podíem traduir com un univers paral·lel més enllà del físic i en el qual internet passa a ser un vehicle que ens trasllada dins d’aquesta realitat a un espai on, segons Zuckerberg, es fusionen el món físic i el virtual i en el qual podem interactuar amb els nostres interlocutors conjugant tots dos mons. Reunions de treball al metavers Si volguéssim imaginar com seran les esmentades reunions de treball en el futur metavers amb els diferents membres d’un equip, ens hem d’imaginar un espai comú, una oficina virtual a la qual es poden incorporar tots els elements físics que vulguem: mobiliari, plantes, pissarres d’exposició i evidentment els avatars que ens representarien a cada un dels assistents i amb els quals ens comuniquem a través de la plataforma rebent les nostres indicacions que ells exposaran, i amb les quals actuaran gairebé com ho faríem nosaltres, mentre nosaltres podem estar a milers de quilòmetres de distància assistint a aquesta sala de reunions a través de les ulleres de realitat virtual.

Hi ha qui especula que el nostre avatar i representant fins i tot podria anar abillat amb la nostra indumentària, color de cabell, ulleres, etcètera. D’altres creuen que alguns aprofitaran per construir una imatge ideal de si mateixos. En definitiva, que el món del metavers ens obre un camp de possibilitats i d’incògnites a què no és possible encara donar resposta.

Com serà la nostra experiència? Distingirà el nostre cervell quina part de les nostres sensacions procedeixen de les experiències reals i quines de les virtuals? Estarem davant del naixement de noves sensacions i emocions fruit d’aquesta experiència híbrida? A l’horitzó apareixen també veus crítiques com la d’Elon Musk, que creu que aquesta nova realitat no passarà de ser això, una realitat virtual.