Dismòrfia de productivitat

La dismòrfia i, en concret, la corporal, és un concepte utilitzat en l’àmbit de la psicologia per fer referència a l’excessiva preocupació que algunes persones tenen davant de la percepció d’algun petit defecte físic, sigui real o imaginari. Quan l’esmentada preocupació arriba a convertir-se en una obsessió, porta qui la pateix a pensar que els altres l’estan observant a través d’una lupa focalitzada en aquest defecte, la qual cosa afectarà la seua autoestima i farà que experimenti situacions de sofriment i malestar psicològic que, si no es corregeixen pels professionals de la psicologia, podrien provocar situacions d’ansietat i d’estrès.En l’àmbit laboral, el concepte de dismòrfia de la productivitat va ser encunyat per la prestigiosa periodista Anna Codrea-Rado, que als seus articles als mitjans de comunicació The New York Times, The Guardian, la BBC o en el seu compte de Twitter el defineix com la sensació negativa que experimenten aquelles persones que tenen la percepció que la seua execució no s’ajusta al que haurien d’aportar, o, dit en poques paraules, que no estan sent productives a la feina. Al referir-se al tema, és freqüent parlar també de la síndrome de l’impostor, per fer referència a un altre sentiment negatiu, en aquest cas que no estem a l’altura o que no som prou bons en el que fem i es desperta en nosaltres la por de ser descoberts.

Aquests dos conceptes poden ser dos cares i dos creus d’una mateixa moneda que poden representar aspectes negatius de la feina diària. I si la dismòrfia de la productivitat és un sentiment negatiu que apareix després de fer alguna cosa, la síndrome de l’impostor apareix abans que ho fem i ens arrossega a pensar que no estarem a l’altura del que hem de fer i que actuem com uns protagonistes impostors que podem ser descoberts en qualsevol moment. La síndrome de l’impostor el que fa és minvar la nostra confiança i pot arribar a ser una de les causes d’una disminució real del nostre rendiment i alimentar encara més la dismòrfia de la productivitat.

Cara i creu dels efectes del treball Si bé es parla sovint de la creu que representa el treball i en aquesta apareixen gravades les seues imatges negatives, la part més assenyalada de la moneda quan es parla de la feina, es parla poc de la cara i dels efectes positius que comporta per a les persones quan la feina es realitza de forma digna i compleix amb la seua principal missió, que és aportar valor instrumental i que ens permeti accedir a les nostres necessitats, ajudar la nostra integració social, incrementar l’autonomia personal, fomentar la formació, millorar la nostra autoestima i, en definitiva, incrementar els nostres estàndards de benestar personal, familiar i social. I si algú creu que és millor continuar parlant només dels aspectes negatius perquè creu que són pocs els positius, que pregunti a qui hagi tingut la desgràcia de passar per l’atur i notar la falta d’aquests últims, i de segur serà capaç d’afegir-ne molts més a la petita llista que he citat, encara que també ho pot preguntar a tots aquells professionals que, siguin treballadors per compte d’altri o simplement com a autònoms, estan enamorats de la seua feina i que per a ells aquesta constitueix, a més de tot el que s’ha apuntat, una eina gairebé vital.