Demanda professional en els pròxims anys

Dos dels grans grups professionals que veuran incrementades les seues plantilles seran el sector tecnològic i el de recursos humans. El primer vindrà impulsat per la ciberseguretat i pel comerç electrònic. El creixement del mercat de robatori de dades –segons l’escola de noves tecnologies Ironhack– va duplicar la seua temptativa el 2021.

Portarà a una situació en la qual tant les grans corporacions com les pimes incrementaran significativament els pressupostos en ciberseguretat, per tal d’evitar que les seues dades s’acabin filtrant a través de la, cada vegada més ampla, malla de la xarxa informàtica. Per veure el que està passant només cal seguir el cas dels ciberparàsits com Pegasus que, instal·lat al telèfon de les seues víctimes, és capaç de permetre l’accés a la càmera, micròfon i, en definitiva, a tots els arxius privats i que, en el cas de l’espionatge als independentistes catalans, els pescadors ho fan suposadament utilitzant les pròpies xarxes de l’estat. Situacions com la descrita portaran a lliurar una veritable guerra en el ciberespai, amb un front d’atac i un altre de defensa, per a la qual serà necessari primer preparar i després reclutar cada vegada més nombre de cibersegurates que se situïn a un i un altre costat en les permanents batalles que caldrà lliurar.

Un altre dels factors que contribuiran que a les files de la informàtica s’incorporin cada vegada més professionals serà el del creixement gairebé exponencial del comerç electrònic, un sector la primera transacció del qual es va realitzar l’any 1981, que va passar deu anys després a disposar de la primera botiga online dedicada a la venda de llibres i que, el 1977, amb l’arribada dels nous telèfons mòbils i de la mà de Coca-Cola, va implantar un sistema que permetia ja llavors realitzar la compra dels seus productes a través del telèfon mòbil. Per la seua part, el sector dels recursos humans està experimentant una sèrie de canvis provocats per fets com la mida que adquireixen les empreses, cada cop més grans a causa de la globalització dels mercats, els canvis culturals com l’emigració o l’envelliment de la població i que, sumats als provocats per la mateixa pandèmia, han portat a un canvi en la forma en què les empreses busquen capital humà i els empleats busquen feina. Tot això es tradueix en el fet que els departaments de recursos humans estiguin experimentant un canvi substancial en la manera de treballar i en les noves posicions que apareixen als organigrames, que han passat de l’antic cap de personal a potents direccions de recursos humans, assistides per professionals que fa pocs anys només estaven a les grans corporacions i que, ara, les figures ja clàssiques de tècnic de selecció, tècnic de formació i desenvolupament o responsable de prevenció de riscos laborals, vindran acompanyades per les d’HR advisor, responsable de compensació i beneficis o international recruiter.

Noms que aviat començaran a ser-nos familiars dins del mercat laboral i implicaran no només un canvi en els departaments de recursos humans, sinó també en l’oferta de formació que les entitats educatives hauran d’oferir a la nova societat.