Dia dels Recursos Humans

El vint de maig passat es va celebrar el Dia Internacional dels Recursos Humans. Una iniciativa que va nàixer de la mà de l’EAPM (European Association for People Management) i que enguany, per primera vegada, ha tingut caràcter mundial al comptar amb la participació de la WFPMA (Federació Mundial d’Associacions de Persones) i en la qual estan integrats els professionals de les principals companyies, posant en comú el paper de la professió en les Organitzacions. Un dels debats que des de fa anys s’està desenvolupant és el del mateix terme, Recursos Humans.

Hi podem trobar des de posicions crítiques que consideren que la gestió de les persones no pot ser considerada com un recurs més i, per tant, l’esmentada accepció s’hauria de canviar; fins al corrent que postula que tal denominació és perfectament utilitzable per fer referència al departament de l’empresa que té la missió de gestionar el principal actiu d’aquesta. Un departament format per persones que es dediquen específicament a aquesta gestió i que fer servir el terme per referir-s’hi és totalment apropiat i no implica tractar les persones com un recurs més i sí com el principal actiu de les empreses. Amb motiu de la celebració de l’esmentat dia són molts els actes que es van celebrar.

M’agradaria destacar l’entrevista que AEDIPE Catalunya, que associa els professionals de recursos humans catalans, fa en la seua revista digital (Dirigir Personas) a Ernest Pla, Global Vicepresident Talent & Organization de Grifols i en la qual ens ofereix la seua visió sobre el paper dels Recursos Humans i que pot servir com una excel·lent referència. Ernest Pla assenyala alguns aspectes clau en la Direcció de Recursos Humans, citant l’empoderament dels empleats i afirmant que una empresa és tan bona com ho són els seus empleats; la missió, en assenyalar com les persones són capaces d’alinear-se amb els projectes quan perceben que el seu treball està orientat a millorar la qualitat de vida; la formació contínua com a eina indispensable en les organitzacions per adquirir nous coneixements i habilitats en un entorn de continu canvi; el reconeixement, indicant-nos que un “gràcies” o una felicitació pública no costen gens i els empleats la valoren enormement perquè reforça la seua contribució a l’èxit de la companyia; i la flexibilitat, i en aquest punt assenyala com potser és la tendència més demanada pels empleats i empleades després de la pandèmia. Itinerari d’accés a les posi-cions en el departament de RH Les funcions desenvolupades pels professionals que actualment s’hi dediquen estan connectades amb totes les àrees funcionals de les empreses i, per tant, podem indicar que no hi ha una única carrera universitària o un únic itinerari formatiu que prepari els futurs professionals per treballar en aquest camp.

Si analitzem tant l’escenari de la formació com el que es dona dins de les empreses, podem veure com cada vegada més els seus professionals tenen formació relacionada amb alguna de les següents especialitats: Psicologia, Relacions Laborals, Dret, Administració i Direcció d’Empreses o Sociologia; totes compten amb una preparació important que pot permetre accedir amb èxit a alguna de les diferents àrees que componen un departament de RH.