Great Resignation o la Gran Dimissió

El primer a utilitzar l’esmentat terme va ser el psicòleg Anthony Klotz, professor a l’escola de negocis de la Texas A&M University. Ho va fer per referir-se a l’abandó voluntari del treball, moguda que va començar amb l’arribada de la pandèmia per continuar avui molt present i convertir-se en un fenomen que està fent que milions de professionals arreu del món, i especialment als EUA, hagin decidit deixar voluntàriament la feina sense que això pugui considerar-se un cas de rotació o d’incorporació immediata a un altre lloc. I és que en física és possible preveure el comportament dels materials en funció de la situació a què són sotmesos, però, en el cas de l’ésser humà, les conseqüències quan aquests són sotmesos a situacions límit com ho va ser el cas de la pandèmia poden provocar uns resultats imprevisibles i diferents com els que ham portat molts treballadors a replantejar-se el futur i conferir menys pes a la variable ocupació en favor d’un nou estil de vida personal i familiar.

Ha arribat la Gran Dimissió a Espanya? Perquè els empleats adoptin una decisió tan dràstica com deixar la seua ocupació s’han de donar una sèrie d’aspectes personals i altres de situacionals. Entre els primers es pot assenyalar: la manera en què cadascú percep l’amenaça, tenir una baixa posició a l’organigrama i la formació. Entre els situacionals, el més significatiu seria la facilitat per trobar una nova feina el dia que ho desitgin.

A Espanya, amb una de les taxes d’atur més altes entre els països desenvolupats, situada per sobre del tretze per cent, l’esmentada taxa actua com un antídot que impedeix que els treballadors realitzin la seua renúncia a l’ocupació. A l’altre extrem tenim els EUA, on diversos milions de treballadors, especialment a la franja de baixa qualificació, van optar el primer semestre del 2022 per fer aquest pas –probablement segurs que el dia que desitgin activar-se podran aconseguir-ho. Per això, quan la ministra de treball, Yolanda Díaz, manifestava estar preocupava perquè el fenomen de la Gran Dimissió s’estengués a Espanya, els experts li van explicar que estigués tranquil·la ja que, tot i que per part dels treballadors poguessin existir tals motivacions, les escasses expectatives que suposaria tornar a incorporar-se al mercat laboral espanyol frenarien la idea de causar baixa voluntària.

Conseqüències de la Gran Dimissió La principal conseqüència dins del mercat laboral és que hi ha vacants que no es cobreixen. A Espanya es donen les mateixes conseqüències, però per causes diferents. Quina és la raó per la qual a Espanya queden més de cent mil llocs de treball a l’any sense cobrir? Si suposem que el mercat laboral és un sistema de forces format per quatre vectors: V1 (formació), V2 (demanda d’ocupació), V3 (oferta d’ocupació) i V4 (polítiques d’ocupació), la resultant V5 (empleats) és fruit de l’acció de les quatre anteriors.

I, si observem l’esmentat mercat laboral, podem veure que V1 i V3 es comporten com forces que no sempre sumen entre si, la qual cosa porta que hi hagi més de tres milions d’aturats i que la majoria d’aquests no estiguin preparats per a les vacants que demana el mercat laboral actual. Així doncs, si volem generar ocupació, hem de continuar formant els nostres joves, especialment en les àrees relacionades amb els cicles formatius.