Claudia Goldin

El passat dia 9 es va donar a conèixer el nom de la guanyadora del Premi Nobel d’Economia que, com tots sabem i a diferència de la resta d’especialitats, no va ser instaurat per Alfred Nobel. Va ser l’any 1968 pel Banc Nacional de Suècia en memòria del fundador dels guardons i s’entregarà el proper 10 de desembre a Estocolm a Claudia Goldin.Amb el nomenament de la guardonada, es trenquen, i alhora es mantenen, alguns costums. Entre els primers hi hauria el fet d’atorgar-lo a una dona –Goldin és la tercera a aconseguir-ho i l’única que ho ha fet en solitari–. I entre els vells costums hi ha el fet que la guanyadora pertanyi a la Universitat de Harvard. Per alguna cosa l’esmentada universitat encapçala el rànquing en tots els indicadors: el dels Nobel amb 169 guardonats, el del pressupost més gran del món universitari, el de nombre de presidents americans o el de grans magnats que han passat per les seues aules. Incansable treballadoraGoldin que, va nàixer el 1946 al Bronx novaiorquès, és segons tots els mitjans una incansable treballadora que s’ha dedicat durant dècades a esbrinar les causes de la bretxa salarial de les dones, realitzant en aquest camp un veritable tractat d’història de l’economia que recopila dades procedents de més d’un segle.Si Groucho Marx aixequés el capEn lloc de pronunciar la seua cèlebre frase “darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona”, l’hauria canviat per la de “darrere d’una gran dona hi ha un gran home”. En el cas de la nostra economista, és el seu marit Lawrence Katz, que ha col·laborat amb ella en la realització d’un gran nombre de treballs i publicacions. Malgrat que potser avui podríem actualitzar la frase amb un “al costat de cada persona important sempre hi ha altres persones importants”. I és que les persones d’èxit solen fer bona la doble condició –fer millors els qui treballen amb elles i rebre d’aquestes tota la implicació en la seua tasca.La bretxa salarial de les donesGoldin és coneguda a Espanya no només en l’àmbit de l’economia, també per la resta dels professionals que no pertanyem a l’esmentada disciplina, ja que com a guanyadora el 2019 del premi Fronteres del Coneixement BBVA va ser motiu de diferents entrevistes en els mitjans d’informació econòmica espanyols. En l’entrevista que li van fer llavors a El País destacava alguna de les raons que, com el presentisme, portava que la dona se situés salarialment per sota dels homes. “Des dels vuitanta, les dones no ho han fet malament gràcies a la millora de la seua educació, en la qual fins i tot superen el sexe masculí. Tanmateix, ha augmentat el nombre d’homes que estan en tot moment disponibles per a l’empresa. I això ha provocat que s’hagi quedat estancada la bretxa i no s’apreciï una millora.” En definitiva, que en la seua anàlisi històrica de les causes hi ha raons familiars, educatives i de desigualtat en la parella davant de la cura dels fills i que no tenen a veure res amb la maldat de l’empresari de voler pagar menys pel fet de ser dones. La nostra felicitació a la investigadora i a l’acadèmia sueca, que en aquest cas ha estat capaç de reconèixer la trajectòria professional més enllà de la seua condició de gènere i en clara alineació amb la societat actual, que haurà de continuar avançant en aquesta direcció sense que pugui permetre’s ja fer un pas enrere.