Responsabilitat col·lectiva contra la violència de gènere

Ànima Abba MelakuÉs el guardó internacional atorgat pel Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran, destinat a reconèixer la tasca de persones o entitats que treballen per un món millor. Aquest any 2023 ha recaigut en l’Associació de Dones Víctimes de la Guerra de Bòsnia i Hercegovina. El premi va ser entregat el passat dia 17 a dos membres d’aquesta, Meliha Merdzic –fundadora i víctima– i Amela Medjuseljac. L’acte va ser absolutament commovedor i va ser presidit per la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. Una associació que treballa per treure a la llum els casos de violència sexual comesos durant la cruel guerra dels Balcans, portar davant de la justícia els agressors i ajudar les víctimes. Durant l’emotiva recollida del guardó, les representants de l’associació van fer referència als horribles abusos sexuals que per part dels soldats es van cometre contra les dones. Paraules que haurien de ser suficients perquè qualsevol persona a qui arribi el seu missatge o un altre de similar, se senti interpel·lada sobre la ja perpètua agressió i maltractament de l’home a la dona.25N. Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les DonesL’elecció del dia té a veure amb el record cap a les germanes Minerva, Maria Teresa i Patria Mirabal, que van ser assassinades, un 25 de novembre del 1960, a la República Dominicana, pel dictador Rafael Leónidas. En l’actualitat i encara que hagin passat diverses dècades al calendari, la violència contra les dones i les nenes continua sent una de les violacions dels drets humans més freqüents i devastadores. Una vegada més, sigui amb motiu de l’esmentat dia o després del maltractament de l’home cap a una dona, se sortirà al carrer per cridar que “ja n’hi ha prou”. Tanmateix, com a individus, com a societat i com a administració, alguna cosa ens diu que el que fem no és suficient, ja que si la bondat de les accions es mesura pels resultats, aquests i en vista del que veiem cada dia, sembla que no acaben de millorar.L’atroç empremta de l’home sobre la pell de les donesPer als que vam tenir l’oportunitat d’assistir a l’entrega de l’esmentat reconeixement, ens serà impossible esborrar de la memòria les referències a l’horror que van viure milers de dones i nenes que, sense importar l’edat, van ser sotmeses i violades a mans d’uns homes que van convertir les violacions en atroces armes bèl·liques. La història del que hi va ocórrer ens va agafar a tots molt a prop, tant temporalment com geogràficament, i el que va succeir ens ha de recordar a tots els mascles que qui actuï com una mala bèstia ha de passar a ser considerat com un malparit i indigne de viure en llibertat en la nostra societat actual. Ahir a Bòsnia, fa pocs dies a Wulkro i Tigray (Etiòpia), sigui en el marc d’una guerra o en el dels dies de pau, els maltractaments i violacions que alguns mascles claven a les dones s’arribaran a erradicar, encara que de moment i en aquesta etapa de lluita ningú no sembla veure la llum. Només puc pensar que, per molta crítica o campanyes que des dels mitjans es facin sobre la violència cap a la dona, no s’està trobant la fórmula. Això ha de portar tots els que tinguin alguna responsabilitat col·lectiva a redoblar els esforços i a seguir en la lluita, pensant que cal trobar una altra manera d’actuar.